CULTURA

Geografia: l’assignatura pendent dels alumnes de Primària i els universitaris del grau d’Educació

La Universitat constata que els llibres de text no s'ajusten a la realitat geogràfica de les Balears


Un equip d’investigadors del grup de recerca en Educació i Geografia de la Percepció de la Universitat de les Illes Balears constata les mancances preocupants en els coneixements geogràfics que tenen els alumnes d’Educació Primària i també, els estudiants universitaris del Grau d’Educació Primària, és a dir, els futurs mestres.

El grup de recerca, liderat pel doctor en Geografia de la UIB, Jaume Binimelis, va demanar a 258 alumnes de sisè de primària de dotze escoles públiques i concertades de Mallorca que elaborassin un mapa de les illes Balears de memòria i sense cap ajut. De mitjana, els alumnes varen incloure menys de 15 topònims als mapes. En total, se’n varen recollir 232. La major part dels llocs citats pels alumnes eren poblacions i nuclis turístics – en concret, un 54% – molt per davant d’altres ubicacions, com ara muntanyes, illes i hidrografia superficial. A més, l’estudi evidencia que els alumnes que tenen més coneixements de la geogrifia, sobrerot de la pròpia, la que més han vivenciat,  són els de Menorca. Així ho ha assegurat Binimelis en una entrevista al programa Al Dia, a la Ràdio Pública de les Illes Balears. 

Per a l’investigador i professor Binimelis, els resultats assolits estan relacionades amb l’escassa atenció que els llibres de text posen a mostrar la realitat geogràfica de l’arxipèlag, l’entorn més proper pels estudiants, tal com exigeix el currículum acadèmic.. Però allò més preocupant pel professor de la Universitat és que els coneixements geogràfics dels futurs mestres també tenen greus limitacions. Segons Binimelis, “els sabers que han pogut retenir sobre la geografia balear un escolar que acaba primària i per tant, cursa sisè, i un estudiant que està fent la carrera per ser mestre, no presenten gaire diferències”, pel que fa al nivell d’assoliment d’objectius i contiguts geogràfics.

Els investigadors de la UIB han publicat un estudi a la revista Educational Studies en el qual es compara la cartografia regional que ofereixen els llibres de text usats a primària a les Illes Balears amb els coneixement que tenen els alumnes de la seva pròpia regió al final d’aquesta etapa educativa.  Els resultats assolits pels investigadors mostren l’escassa importància que la geografia insular té en el procés d’ensenyament i aprenentatge en ciències socials durant l’educació primària. Segons els estudis, els espais més repetits varen ser les cinc grans illes de l’arxipèlag (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera) i localitzacions de Mallorca, com la serra de Tramuntana i el puig Major, la serra de Llevant i Palma. Les referències costaneres es limitaven majoritàriament a les badies de Palma i d’Alcúdia. Les poblacions més citades foren Palma, Inca i Manacor.

Un aspecte que sobresurt és l’escàs coneixement que els alumnes mallorquins demostraren sobre les altres illes. Més enllà del nom de cada illa, només Maó, el Toro i Ciutadella apareixen esmentats per a l’illa de Menorca. Segons el doctor Binimelis, “els alumnes menorquins tenen una major alfabetització en geografia que no pas els mallorquins i els pitiüses”.

El grup de recerca de la UIB han analitzat els mapes dels llibres de text per a cada curs de primària de tres editorials. Els investigadors assenyalen que la presència de mapes és escassa en els llibres corresponents als dos primers cursos; s’incrementa progressivament en les corresponents al tercer, quart i cinquè curs, i torna a decaure al darrer curs d’aquesta etapa educativa. A més, els mapes de gran escala (que representen els carrers de les ciutats i pobles) són pràcticament ” insignificants”, segons els professor, en els llibres corresponents als dos primers cursos de primària, que coincideixen amb la fase egocèntrica del desenvolupament dels infants.

En un segon estudi, publicat en la revista científica Journal of Geography in Higher Education, han analitzat una mostra de 629 mapes elaborats per alumnes universitaris del grau d’Educació Primària de quatre universitats espanyoles de diferents comunitats autònomes. L’objectiu d’aquest estudi era avaluar el seu coneixement sobre l’estructura politicoadministrativa d’Espanya (comunitats autònomes i províncies). L’estudi mostra que el coneixement geogràfic d’aquests estudiants universitaris és desigual. Pel que fa a les comunitats autònomes, més de la meitat dels futurs mestres varen saber situar correctament totes les autonomies, amb l’excepció de Navarra i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

En canvi, pel que fa a les províncies, el grau de coneixement cau fins al 30 per cent i fa evident que els futurs mestres mostren importants mancances a l’hora de dibuixar el mapa provincial en comparació amb el coneixement acceptable que tenen sobre el mapa autonòmic.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |