25%: És el que ha augmentat a Balears el número d’hipoteques firmades respecte el 2019 segons les darreres dades estadístiques d’agost d’enguany. Una contundent reactivació fruit del creixement de l’estalvi durant els mesos més durs de la pandèmia però per davall de la mitjana estatal de 40% d’increment.
44.000 euros: És el que es paga de mitjana a les illes per l’entrada d’un pis tenint en compte que 220 mil euros és el valor mitjà dels préstecs hipotecaris sotscrits a les illes i el 20% el percentatge que serveix per constituir aquest valor a partir del de taxació o preu de mercat de l’inmoble. Una xifra rècord estatal fruit de l’elevat preu de l’habitatge illenc. A aquesta xifra s’hi ha d’afegir un 10% més de despesa a càrrec de l’hipotecat: cost del registre de la propietat, notarial i altres.
16 anys: És el número d’anys que es torba, de mitjana, un ciutada de Balears en poder estalviar per l’entrada d’un habitatge de nova construcció segons dades de la consultora especialitzada Societat de Taxació.
Classe mitjana: És el grup de població que de cada vegada en un major percentatge no pot fer front a l’entrada del pis i les despeses associades del contracte de compravenda per no tenir estalvis suficients. També el que no compleix amb els requisits de garantia (contracte laboral fixe, etc.) establerts per les entitats financeres que, segons el Banc d’Espanya, lluny de baixar el llistó, l’han pujat més. Això en contrast amb unes condicions d’aquests crédits (tipus d’interés, quantia, duració…) que sí s’han tornat més favorables pel consumidor (dades BE).
Què diuen els APIS’s? “Si l’administració se la jugués en avalar aquest 20% d’entrada d’un pis, seria molt més fàcil”, diu Natalia Bueno, presidenta dels Agents de la Propietat Inmobiliària de les Balears (APIB’s). Aquesta fórmula d’ajuda pública en l’adquisició d’un habitatge pren el model de França. La baixada de l’impost de transmissIons patrimonials seria un altre incentiu a la compra d’habitatges, segons aquest sector.
Què diu el prestador? L’aval de l’entrada d’un pis per part de l’administració pública, la veu com una bona solució una part que no deixa de ser-ne interessada: les entitats financeres. Juanjo Caldés, responsable de l’Àrea Institucional i Estalvi Ètic de Caixa Colonya assenyala que és totalment “factible” i que facilitaria especialment l’accés a l’habitatge “per part dels joves”.
Què diu l’Associació d’Usuaris d’Entitats Financeres? La del tipus d’interés variable és la fórmula més adient actualment en un contracte hipotecari en detriment de la de tipus fixe, majoritària al mercat (68% dels tipus a tota Espanya el juliol). “Amb tipus del 2 -2,5% en comparació amb el 0,4% de l’Euribor, el consumidor surt perdent d’entrada i, pot ser, a la llarga també”, defensa Isabel Pons, coordinadora per Catalunya i Balears d’ADICAE.
Tampoc creu aquesta entitat en defensa del consumidor bancari, que sigui acceptable entrar “en el joc” de les entitats financeres que ofereixen unes condicions més favorables de la hipoteca a canvi de contractar una pòlissa d’assegurança, una targeta bancària o un compte corrent. Recorda a l’efecte que el contracte hipotecari no té per què estar vinculat amb l’adquisició de qualsevol d’aquests productes complementaris i que es té dret a què se n’informi per separat.
Què passarà amb els preus? Tret del sector del luxe, – apunten els agents inmobiliaris-, els preus dels pisos i cases de nova construcció han pujat per davall de l’IPC. Amb tot, el Banc d’Espanya avisa que aquests preus han començat a pujar i encara podrien fer-ho més per l’encariment de la mà d’obra i els materials de construcció.
