X

Els arquitectes s’oposen al creixement urbanístic en rústic

"La gent no ve pels hotels, ve pel que són Mallorca, Eivissa i Menorca, si no cuidam això ens convertirem en un decorat de cartó pedra"

16/07/2025

Els arquitectes s’oposen al creixement urbanístic en rústic

131

El degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Balears, Bernat Nadal, s’ha mostrat contrari al creixement urbanístic en sòl rústic, tal com s’estableixen a les reformes legislatives impulsades pel govern de les Illes Balears que encapçala Marga Prohens. Nadal ha assegurat que “s’ha de diferenciar entre les àrees de transició, que són les corones dels municipis, del sòl rústic general que entenc que mai no ha de perdre la seva protecció i s’hauria de començar a pensar a limitar la construcció en aquests àmbits”. En aquest sentit, el degà dels arquitectes ha anat més enllà i ha afegit que “l’atractiu que tenim és aquest, la gent no ve pels hotels, la gent ve pel que és Mallorca, pel que és Eivissa i pel que és Menorca, per tant, si no cuidam això deixarem de ser un atractiu i quan ens vulguem adonar, serem un decorat de cartó pedra on serà difícil viure. Hem de deixar de parlar del rústic d’una vegada”.

Les legalitzacions extraordinàries en sòl rústic derivades de la llei de simplificació administrativa impulsada pel Govern han portat un augment significatiu de l’activitat constructiva durant la primera meitat d’aquest 2025 a Balears. Així es desprèn de les dades recollides entre gener i juny pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Balears (Coaib), que han estat presentats aquest dimecres pel seu degà, Bernat Nadal, i el president de la demarcació de Mallorca, Joan Cerdà.

Durant els primers 6 mesos de l’any, s’han visat prop de 2.000 habitatges de nova creació. És gairebé un 25% més que el primer semestre de l’any passat. Ara bé, s’ha de tenir en compte que aquí computen, també, els expedients de legalització extraordinaris permesos ara per llei. Per tant, són cases que ja existeixen, on ja hi viu gent i que, en definitiva, no amplien el parc immobiliari amb habitatge nou.

En total s’han visat 1.040 projectes de legalització extraordinària, dels quals 571 corresponen a habitatges. Aquesta dinàmica, segons el parer del Coaib, confirma el “paper clau” d’aquesta mesura. Segons ha explicat Nadal, no hi ha una tipologia concreta d’edificacions que s’han acollit a les legalitzacions i van des de les cases d’eines que es van condicionar com a habitatges fins a edificis que en el seu moment es van construir “sense miraments”.

I quina seria la xifra d’habitatges de nova creació si eliminam aquestes construccions que ara s’han legalitzat? Davallaria fins a les 1.400 i el percentatge comparatiu amb els registres de l’any passat es reduiria fins a l’1,5%. Això pel que fa a cases unifamiliars. La dada positiva és que el que creix de manera més intensa en aquesta ocasió són els edificis plurifamiliars. En el darrer any, s’han visat més 2.300 habitatges. Un 12% més. Ara bé, lluny dels registres d’anys enrere com el 2007, per exemple, just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària se n’arribaren a construir més de 14.000. En qualsevol cas, aquest increment d’habitatge plurifamiliar és, diuen els arquitectes, bona notícia.

Notícies relacionades >

16/07/2025

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT