Els caprins, clau per entendre l’evolució de les illes mediterrànies

El llibre 'Els mons perduts dels caprins singulars' explora la història dels vertebrats de les illes de la Mediterrània occidental des de fa més de cinc milions d'anys.

431

Abans que els humans trepitjassin la Mediterrània occidental, les illes eren mons a part. Territoris aïllats durant milions d’anys que permeteren una evolució única de la fauna, especialment dels caprins, que es convertiren en els grans mamífers dominants. “Les illes són laboratoris de l’evolució”, explica Enric Torres-Roig, investigador de l’IMEDEA. Un punt de vista que comparteix Josep Antoni Alcover, investigador ad honorem del mateix institut: “Eren mons aïllats des de feia moltíssims milions d’anys.”

Ambdós investigadors han publicat el llibre Els mons perduts dels caprins singulars, una història natural dels vertebrats de les illes de la Mediterrània occidental seguint les passes d’uns caprins extingits. S’ha presentat aquest dilluns a la llibreria Embat de Palma.

Les Balears, Còrsega i Sardenya formaven part d’un mateix món fragmentat, on l’absència de depredadors i l’aïllament geogràfic varen donar lloc a espècies extraordinàries. La més coneguda és el myotragus, però no fou l’única. “Hi va haver uns animals extraordinaris que realment marquen la unitat d’aquest territori”, assenyala Alcover. Torres-Roig hi afegeix que varen viure “durant milions d’anys aïlladament, sense depredadors, una vida molt tranquil·la”.

Ara, els dos investigadors han recollit dècades de recerca sobre els vertebrats fòssils d’aquestes illes en un llibre que sintetitza el coneixement acumulat. “Hi apareix la immensa majoria dels vertebrats que varen viure en aquestes illes”, explica Alcover. Una feina coral que va més enllà de la paleontologia: “Hi ha moltes disciplines que hi entren en joc, també la genètica, la palinologia o la geologia”, destaca Torres-Roig.

Aquest equilibri ecològic, però, es va rompre amb l’arribada dels humans. “Va ser devastadora, més a unes illes que a unes altres”, recorda Alcover. Un impacte que, segons Torres-Roig, es fa notar molt ràpidament: “En el moment que posam els peus damunt d’una illa, es fa sentir en pocs centenars d’anys.”

Avui, d’aquells mons perduts només en queden els fòssils. Testimonis d’un passat llunyà que també funcionen com un advertiment clar sobre la fragilitat dels ecosistemes insulars.

Ara va de bo, Ciutadella

Aquest dimarts migdia, com és tradició, el fabioler Sebastià Salort ha demanat permís al caixer senyor, Ignasi Saura, per iniciar el replec i donar el sus al bienni 2026-2027

Fins a cinc incendis declarats aquest dilluns a Mallorca i les Pitiüses

El foc que es manté actiu és l'originat a la zona de Can Milec, a Muro, on mitjans de l'Ibanat romandran durant tota la nit sobre el terreny fent tasques de vigilància

societat

La Guàrdia Civil descarta la participació de terceres persones en la mort de l’home trobat a sa Pobla

Les primeres investigacions apunten que la víctima és un home de 30 anys resident a Llubí, localitzat a la Marjal en avançat estat de descomposició, i encara s'investiga si un accident de moto va ser la causa de la mort