Illes Balears
La forma amb què ens alimentam, vestim i extreim recursos de la naturalesa suposa un 23% de les emissions que escalfen l'atmosfera
08/08/2019
17
L’informe publicat aquest dijous pels científics del grup IPCC de l’ONU aposta per preservar el sòl del planeta i introduir canvis en la dieta alimentària, com a mesures per mitigar els efectes del canvi climàtic. Les possibles solucions que plantegen els científics enfront dels impactes ambientals del nou ús del sòl inclouen una gestió forestal sostenible, recomanacions per a la conservació de la biodiversitat, la producció sostenible d’aliments, la gestió del risc de desastres o la restauració d’ecosistemes.
Segons l’estudis que ha publicat el grup de l’IPCC, màxim òrgan internacional en la ciència del canvi climàtic, els models integrats de gestió de la demanda i l’oferta en la cadena alimentària, a més de canvis en la dieta alimentària i la reducció de les pèrdues i desaprofitaments alimentaris (que suposen el 25-30% del total de l’aliment global) contribueixen igualment a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic alhora que redueixen les pressions sobre la terra.
El sòl té un paper ecològic especialment rellevant per a preservar l’equilibri ambiental dels ecosistemes del planeta i això exigeix evitar la seva degradació i desertificació, una tendència amb especial impacte en països com Espanya per les seves condicions climatològiques i geogràfiques.
Les claus per a entendre el motiu de l’elaboració d’aquest informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), un dels primers que detalla com incideix el sòl en el canvi climàtic i per tant la dieta mundial, són les següents:
Quin problema ambiental genera el nou ús del sòl?
Tradicionalment el sòl absorbia el CO2 de l’atmosfera a manera d’enorme embornal de gasos d’efecte d’hivernacle però la seva gradual degradació i desertificació amb pràctiques com la desforestació per a nous usos amb finalitats ramaders, agrícoles, activitats industrials o per la construcció d’infraestructures estan fent que la terra deixi d’atrapar emissions per convertir-se per contra en generador d’aquestes.
La utilització del terreny per part de l’home és enorme: aproximadament el 72 per cent del sòl lliure de gel és utilitzat per les persones per a alimentar-se, vestir-se i mantenir les progressives demandes d’una població mundial en creixement. La forma en què ens alimentem, vestim i extraiem recursos de la naturalesa està modificant el clima terrestre, contribuint amb un 23% de les emissions que escalfen l’atmosfera. I això posa en perill el recurs fonamental que sosté la vida: el sòl.
Els fertilitzants en l’agricultura i les emissions de metà i òxid de nitrogen associades al bestiar són una font significativa d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i d’aquí la crida dels científics de l’IPCC a un canvi de conducta alimentosa en el món.
La forma en què es produeixi el menjar afectarà la seguretat alimentària en el futur: cada grau de temperatura que augmenti se sentirà molt més en la productivitat dels cinc principals cultius del món: el blat, la soia, el blat de moro, l’arròs i el sorgo.
Els governs deuen així mateix detenir la desforestació, tenint en compte que selves i boscos absorbeixen un terç de les emissions globals de diòxid de carboni, a més de jugar un rol important en el refredament de l’escorça terrestre o la generació de pluges.
Què és exactament l’IPCC?
Es tracta del màxim òrgan internacional en la ciència del canvi climàtic. Va ser creat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (Pnuma) i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) en 1988. Des de llavors, aquest grup genera informes periòdics per a millorar el coneixement científic sobre el canvi climàtic amb l’objectiu que serveixin de base als governants i altres responsables polítics per adoptar mesures més eficients per mitigar aquest fenomen global. Les seves contribucions científiques no estan retribuïdes econòmicament. En concret les seves aportacions amb aquest nou informe ajudaran els Governs i als qui prenguin les decisions polítiques a millorar les seves decisions sobre ecosistemes terrestres i l’ús de la terra per a minorar la seva degradació, la desertificació i els seus possibles efectes amb la seguretat alimentària.
Aquest informe especial aprovat sobre canvi climàtic, desertificació, degradació de sòls, ús sostenible de terres, seguretat alimentària i fluxos de gasos amb efecte d’hivernacle en ecosistemes terrestres es va decidir elaborar el 2016 amb l’Acord de París.
També forma part d’aquest tipus de documents sobre temàtiques molt concretes vinculades amb el canvi climàtic, un document que es va publicar fa uns quants anys, conegut com el dels 1,5 graus, que va determinar el possible impacte d’un augment de temperatura fins a aquests nivells, que comparat amb un hipotètic escenari d’augment de 2 graus tindria efectes bastant menys agressius per al planeta. El tercer d’aquests documents especials de l’IPCC està previst que es publiqui el mes vinent de setembre i versarà sobre oceans i criosfera en un clima canviant.
Els científics de l’IPCC esperen que el seu informe inspiri noves polítiques d’explotació del sòl per part de diferents governs, i que els primers compromisos siguin assumits i anunciats en el cim climàtic del 23 de setembre en la seu de Nacions Unides a Nova York.
Què ha constatat aquest informe sobre el sòl?
El nou document de l’IPCC revela que en les últimes dècades els canvis d’ús de sòl juntament amb les variacions en les pautes de consum i el creixement de població han generat pèrdues de biodiversitat, degradació del sòl, desertificació i inseguretat alimentària. Aquest fenomen s’ha vist agreujat pel canvi climàtic caracteritzat per un increment de la temperatura mitjana registrada des del començament de l’era industrial i una major incidència de fenòmens climàtics extrems.
Quina ha estat la implicació espanyola?
Del centenar de científics -de més de 50 països- que ha participat en aquest nou informe, tres d’ells són espanyols (del Centre Basc per al Canvi Climàtic o BC3, de la Universitat de Castella-la Manxa i de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya). Des del costat oficial, el Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, ha participat activament en la revisió governamental de l’informe. També ha format part de la representació de països que ha aprovat l’informe final en la sessió de Ginebra.
08/08/2019
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
