Els experts alerten: el tancament d’escoles agreuja les desigualtats educatives

Es calcula que un mes sense classes equival a un retard cognitiu de quatre mesos i mig pels infants més desafavorits

El tancament d’escoles agreuja les desigualtats educatives. Així ho alerten els experts, que apunten cap a l’escletxa digital, les barreres idiomàtiques i les desigualtats a les llars de les famílies més desfavorides com els factors que més influeixen a l’encletxa educativa. Insisteixen que cal posar el focus en el benestar emocional d’infants i famílies i oferir-los suport educatiu durant i després del confinament.

Al CEIP Verge de Lluc conviuen prop de 170 alumnes d’infantil i primària. Situada a la perifèria de Palma i en un barri amb un alt índex d’exclusió social, l’escola funciona per ambients i s’adapta a les realitats socials de les famílies. Abans del confinament, el col·legi era l’eina que compensava les desigualtats, però la suspensió de classes decretada arran de l’Estat d’Alarma ha tret a col·lació moltes dificultats.

La directora del centre, Rita Reus, explica que els tutors han hagut de contactar per telèfon, una per una, amb totes les famílies de l’alumnat de l’escola. Moltes d’elles no tenen ordinadador a casa i només compten amb un dispositiu mòbil per tota la família. A més, disposen de poca connectivitat a la xarxa. A l’escola la bretxa digital és gairebé del 30%, pràcticament el doble de la mitjana a les Balears, que se situa al 15%. La barrera idiomàtica i la realitat social de les famílies també influeixen en les propostes educatives que des del centre fan arribar a les famílies. Amb tot, el centre ha habilitat un blog per acompanyar els infants en la distància i vetlar pel seu benestar emocional i de les seves famílies.

La Fundació Pere Tarrés també treballa amb la infància vulnerable a Palma. Per causa del confinament, enfoquen els seus serveis a reforçar el vincle amb les famílies per tal que els infants puguin continuar amb els activitats escolars des de casa. La delegada de la Fundació Pere Tarrés a Mallorca, Maribel Trujillo, explica que moltes famílies no poden oferir suport educatiu als seus infants perquè no coneixen la matèria i per les barreres lingüístiques.

Des de la Universitat de les Illes Balears (UIB), la doctora en Ciències de l’Educació i membre del Grup de Recerca d’Educació i Ciutadania de la UIB, Francisca Salvà, ressalta que l’aïllament pot perjudicar més els infants d’entorns més empobrits i augmentar la diferència educativa. Salvà cita un informe de la Secretaria d’Educació i Universitat, segons el qual es calcula que un tancament d’escola d’un mes equival a un retard cognitiu de quatre mesos i mig d’escola pels infants més desafavorits.

En la mateixa línia, Salvà subratlla que l’escletxa digital és només una de les cares de la desigualtat de recursos econòmics i de capital cultural de les famílies i recorda que, segons el darrer informe d’Unicef a les Balears, a la nostra comunitat hi ha més de 52.740 menors d’edat en risc de pobresa i exclusió social. Insisteix que les famílies amb més recursos, en termes de capital econòmic i cultural, poden ajudar més els seus infants i recorda que en situacions de crisi les desigualtats s’incrementen.

Considera que s’han d’implementar mesures de suport educatiu i emocional a infants i famílies tant durant com després del confinament. “No podem culpabilitzar les famílies. Sense feina, sense diners suficients per arribar a final de mes, amb dificultat per pagar els lloguers, intentant evitar els contagis i amb baix nivell educatiu, a sobre han de fer de mestres amb els infants?”, es demana.

Per això, ressalta la necessitat d’oferir suport emocional a infants i famílies i de mobilitzar recursos, tant a nivell de centre com de voluntariat. De cara a les administracions, Salvà considera que cal tenir en compte la perspectiva de l’equitat dels plans que es plantegen per minimitzar els impactes d’aquesta crisi sanitària sobre el dret a l’educació.

Sobre els possibles escenaris post-confinament, Salvà apunta que s’hauria de donar prioritat a les famílies més vulnerables quan es reprenguin, progressivament, les classes. Altres de les propostes que planteja són reforçar les activitats formatives durant el que queda de curs, establir plans de compensació per a l’alumnat més desafavorit o reforçar les activitats d’estiu -tant de lleure com de reforç d’aprenentatges bàsics- a totes les etapes educatives.