Apareix un cadàver a la platja de Son Moll, a Capdepera
El cos sense vida ha aparegut amb una armilla salvavides i sense documentació

Una de cada tres proves diagnòstiques acaba en intervenció
600 infarts anuals. Són els que es tracten aquí a les illes, i en 30 anys, el servei de Cardiologia de Son Espases ha fet més de 68.000 proves diagnòstiques. Una de cada tres acaba en intervenció.
La Salut cardiovascular dels illencs és bona. Així ho assegura Vicente Piral, Cap del Servei de Cardiologia de Son Espases: “La societat balear és una societat molt oberta a l’esport, a les activitats de muntanyisme, de caminar, i això contribueix molt”.
Però, alerta. Hi ha altres factors que ens posen en risc de patir una angina de pit o un infart de miocardi, les patologies cardíaques més comunes aquí. “La hipertensió arterial, el colesterol alt, la presència de diabetes, el tabaquisme, l’obesitat i la vida sedentaria”, explica el doctor Piral, són els principals factors de risc.
El Servei de Cardiologia de Son Espases ha fet ja 68 mil cateterismes i 20 mil angioplàsties. És a dir, de cada 3 proves diagnòstiques 1 acaba en intervenció.
En els darrers 13 anys s’han atès més de cinc mil urgències via el Codi Infart. El programa que permet intervenir en manco de 90 minuts. “La mortalitat de l’infart no tractat arribava a un 15-20% i avui és del 7%”, assegura Vicente Piral.
Durant la pandèmia, els infarts s’han reduït entre un 10 i un 15 per cent. En canvi, han augmentat altres problemes com la falta d’aire. De fet, l’any passat hi hagué un dia en què per aquesta sala no hi va arribar a passar cap pacient ni un.
El cos sense vida ha aparegut amb una armilla salvavides i sense documentació
Les retransmissions especials situen IB3 com la tercera cadena més vista a les Balears aquest diumenge
24 façanes i 11 comerços participen en el concurs de decoració de carnaval