Manca de formació, falta de personal i pocs recursos materials. Aquests són alguns dels problemes amb què es topen els vuit infermers que fan feina a la presó, que haurien de ser 13. També hi troben a faltar més inversió tecnològica, sobretot si es comparen amb la sanitat pública.

Però no és la situació més greu a la qual fan front. L’historial clínic del centre penitenciari no es comparteix amb el de la sanitat pública. I això duu problemes. El supervisor d’infermeria de la presó de Mallorca, José Maria Domínguez, assegura que a vegades “hi ha queixes que no es segueix bé el tractament”, sobretot quan entren, que es troben amb “problemes per saber medicació i tractaments”. La suma de tots els factors repercuteix de manera directa en la salut dels usuaris. Atenen pacients psiquiàtrics, drogodependents i amb patologies o bé cròniques o bé infeccioses i necessiten un seguiment.

Diuen que hi ha una solució possible: transferir la sanitat penitenciària, que depèn del ministeri d’Interior i Institucions Penitenciàries, a la sanitat pública, a l’IB Salut. És una reivindicació que fa anys que tenen i que el 2003 es va convertir en decret. Ara bé, encara no s’ha executat.