Els interins espanyols gasten entre 3 i 4 milions d’euros per aconseguir una plaça fixa

A les Balears hi ha uns 10.000 funcionaris interins, gairebé la meitat a la sanitat

Les demandes a Espanya dels funcionaris interins per reclamar que puguin passar a ser fixos o bé cobrar indemnitzacions per acomiadament els han suposat per ara una despesa d’entre 3 i 4 milions d’euros. És la quantitat que, segons els sindicats, s’haurien embutxacat els dos principals despatxos d’advocats que s’han especialitzat en aquests casos i que ofereixen l’organització de demandes col·lectives a tot el país, amb la promesa d’una major eficàcia.

Així ho ha assegurat a IB3 Ràdio el responsable de la Federació de Serveis Públics d’UGT, Miguel Ángel Romero, que defensa les expectatives “legítimes” dels interins afectats per aquesta situació, però acusa aquests missers d’aprofitar-se “de la desesperació de la gent”. El responsable sindical afirma que aquestes demandes no prosperaran i que els advocats que les plantegen ho saben.

Els advocats que lideren les demandes discrepen sobre l’informe de la UE

Aquest dijous s’han fet públics dos informes dels advocats generals del Tribunal de la Unió Europea, que, segons els experts, tiren per terra l’argument principal amb què es fonamenta aquesta acció judicial col·lectiva. Els missers de la UE neguen que un funcionari interí pugui passar a ser fix només perquè hagi acumulat més de 3 anys al seu lloc de feina. Aquest pronunciament no és vinculant, però sol ser tengut en compte pel tribunal de Luxemburg,  una de les instàncies a les quals feia comptes dirigir-se l’estratègia legal dels interins espanyols.

Estratègia legal defensada principalment per dos despatxos: el del misser Javier Araúz i el liderat per Manuel Martos. El primer representa 6.000 interins a Espanya; el segon, 4.000. I els dos, com dèiem, interpreten l’informe de la Unió de forma totalment diferent. Mentre que Araúz sosté que els interins en frau passaran a ser funcionaris sense haver de fer unes oposicions, el gabinet de Martos ho considera una “barbaritat” i acusa el seu col·lega d’aprofitar-se de les esperances dels seus clients. “Professionalment no hi estic d’acord. Araúz els ha dit el que volen sentir”, ha assegurat Martos.

Javier Araúz es defensa d’aquestes acusacions. Assegura que l’informe de la Unió Europea obliga els estats membres a indemnitzar l’interí en frau, a través d’una indemnització o per mitjà d’una plaça fixa. Espanya, recorda, no preveu cap mètode sancionador per aquests tipus de casos. Per tant, davant el buit, aquests treballadors passaran a tenir plaça pròpia sense haver de passar per unes oposicions.  “No entenc la interpretació que fan els sindicats i el senyor Martos de l’informe de la UE, perquè, si el llegeixen a fons, veuran que ens dona totalment la raó”, ha declarat Arnaúz, qui, d’una escala de l’1 al 10, creu que té un 8 de possibilitats que els interins guanyin finalment la batalla.

Així ho hem explicat als informatius d’IB3 Ràdio.