Els pares acusats de maltractament ja no poden visitar els seus fills menors

El principal objectiu d'aquesta reforma del Codi Civil és protegir els menors i combatre la denominada violència vicària

Imatge d'arxiu.

A partir d’aquest divendres els pares culpables en un procés penal per violència de gènere no podran tenir un règim de visites als seus fills menors, en entrar en vigor la reforma del Codi Civil.

La reforma es va incloure en una llei tramitada abans de l’estiu amb un altre objectiu, el d’acabar amb la incapacitació judicial de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Entre les nombroses modificacions del Codi Civil que s’abordaven en aquesta llei, al Senat es va decidir donar la volta a l’article 94, que recollia el dret dels progenitors que no tenen amb si als seus fills menors o discapacitats a visitar-los i comunicar-se amb ells.

Amb la reforma aprovada, en vigor des d’aquest 3 de setembre, el jutge no fixarà un règim de visites, i el suspendrà si existeix, quan el progenitor estigui culpable en un procés penal per atemptar contra la vida, agredir o abusar de la parella i dels fills, i tampoc si aprecia “indicis fundats de violència domèstica o de gènere”.

Es permet al jutge autoritzar les visites en una “resolució motivada en l’interès superior del menor” i “prèvia avaluació de la situació de la relació paternofilial”, encara que en cap cas es podrà fer aquest pas quan el progenitor en qüestió es trobi a la presó, provisional o ferma, pels citats delictes.

La reforma es va publicar en el Butlletó Oficial de l’Estat el 3 de juny, i pocs dies després de trobar a la mar de Tenerife el cos sense vida d’Olivia, la nina de 6 anys segrestada al costat de la seva germana Anna, pel seu pare, que no va retornar a les menors a la seva mare el dia pactat.

A finals d’aquest mes va entrar en vigor la llei de protecció integral a la infància i adolescència enfront de la violència, que va fer un primer pas per a restringir les visites als maltractadors reformant la llei d’enjudiciament criminal.

Segons es va establir llavors, quan es dicti una ordre de protecció amb mesures de contingut penal i existeixin indicis fundats que els fills menors d’edat han pogut presenciar o sofrir violència domèstica el jutge ha de suspendre el règim de visites, estada o comunicació de l’inculpat amb els menors.

El principal objectiu d’aquestes mesures és protegir els menors i combatre la denominada violència vicària, la que els maltractadors exerceixen sobre els fills amb l’objectiu de causar el major mal possible a les seves parelles o exparelles.

La majoria dels 40 assassinats de menors des de 2013 s’han produit després de la separació, el divorci o quan la dona ha començat una nova relació sentimental.

Una xifra en la qual encara no s’ha inclòs l’assassinat el passat 24 d’agost d’un nin de dos anys en un hotel de Barcelona. Els Mossos d’Esquadra prossegueixen, de moment sense èxit, la recerca del pare, Martín Ezequiel Álvarez Giaccio, per la seva presumpta relació amb la mort del menor.

Des de 2015, d’acord amb la llei de protecció de la infància i l’adolescència, els menors exposats a una situació de violència de gènere són considerats víctimes d’ella.

Segons la darrer macroenquesta de violència sobre la dona, més d’1,68 milions de nins viuen en llars en els quals la seva mare és agredida per part de la seva parella o exparella i en el 51,7% dels casos, el maltractament a la mare ha estat acompanyat de maltractament al nin.

“L’assassinat dels fills mostra una voluntat de voler fer més mal encara a la dona”

A les Illes, el passat mes de maig, quan es va iniciar la desescalada amb el final de l’estat d’alarma, hi havia 2.610 casos actius de violència de gènere i 1.092 dones víctimes tenien menors al seu càrrec. Entre els menors, n’hi havia 26 que estaven en situació de risc a causa de la violència vicària que els maltractadors exercien cap a ells, segons dades del Ministeri de l’Interior. De fet, l’Associació Brilla Balears, que defensa les dones i els infants que pateixen violència masclista, ha notat un increment de les peticions d’ajuda.