X

Els Premis Max eleven el teatre com a generador de comunitat en el seu XXV aniversari

 "Canto jo i la muntanya balla", amb tres guardons, ha estat la triomfadora de la gala al Teatre Principal de Maó 

07/06/2022

Els Premis Max eleven el teatre com a generador de comunitat en el seu XXV aniversari

Mónica López va guanyar el Max a millor actriu per l'obra 'De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda' de la companyia La Calòrica.

17

Els Premis Max han celebrat les seves bodes de plata en una gala que ha repartit molt els premis, però en què “Canto jo i la muntanya balla”, amb tres guardons, ha estat la triomfadora al Teatre Principal de Maó. La gala, per primer cop sense mascaretes, ha mostrat les actuacions d’artistes insulars com Julia Colom, Marco Mezquida, Lorena Bonnin, Miquel Sergi Gil, Martin Leiton i l’actriu Samantha Hudson, que ha cantat una versió de “Parole”. Juan José Solana, president de la Fundació de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), ha reconegut en el seu discurs la tasca dels professionals de les Arts Escèniques, que segueixen sense recuperar el pols, i ha convidat els espectadors a “aixecar-se” del sofà i tornar al teatre”.

Solana ha llançat un missatge de pau en referència a la situació d’Ucraïna: “¡Ni una ciutat més, bombardejada! Ni un teatre més, bombardejat!”; i ha reivindicat la importància de les arts escèniques per la seva capacitat de generar “escolta, sentit crític, participació i comunitat”.

El dramaturg i director escènic Josep-Pere Peyró i la ballarina i coreògrafa Mar Aguiló han conduït la gala, que ha començat amb el premi a millor disseny d’il·luminació, que ha estat per a Nicolás Fischtel per Iratxe Ansa i Igor Bacovich . L’actor Juan Diego Botto ha obtingut el premi a millor actor per “Una noche sin luna”, un monòleg escrit i protagonitzat per ell sobre els aspectes més desconeguts de Federico García Lorca, una obra que ha obtingut també el Max a millor espectacle teatral. Botto no ha pogut anar a la gala perquè es  troba rodant i ha recollit el premi la seva germana, l’actriu Nur Levi, que ha llegit un missatge de l’actor en què dedicava el premi a la seva mare, Cristina Rota, de la qual ha ressaltat que els va inculcar “l’amor a l’ofici i el respecte a la professió”. A més, l’ha dedicat a tots els homes i dones que, com Lorca, “continuen esperant a les cunetes del nostre país que es faci justícia” i espera que les seves restes puguin tenir una sepultura “digna al costat dels seus éssers estimats”. Botto ha assenyalat que encara que el poeta és el més famós dels desapareguts, “no és l’únic” ni a Espanya ni al Con Sud, ha dit l’actor, fill d’un desaparegut de la dictadura argentina.

La millor direcció d’escena ha anat a mans de Guillem Albà i Joan Arqué, que han traslladat a l’escenari la novel·la d’Irene Solà “Canto jo i la muntanya balla”, un espectacle que també ha rebut el premi a millor composició musical i millor espai escènic. La millor autoria teatral ha estat per a María Velasco González, per “Talaré els homes de sobre la faç de la terra”. Mònica López es va alçar amb el premi a millor actriu a “De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda”. “Company”, protagonitzada i dirigida per Antonio Banderas, va aconseguir el premi a millor espectacle musical. L’actor va enviar un àudio en què va reiterar el seu compromís amb l’escena espanyola i la seva determinació per continuar lluitant per les arts escèniques “perquè és un art viu necessari”.

Passat l’equador de la gala, un emocionat José Luis Alonso de Santos va recollir el Max d’Honor. Els seus companys el van rebre drets i li van retre homenatge amb un llarg aplaudiment, tan intens com els que van interrompre el seu irònic i divertit discurs, que va agrair a la seva família per haver inventat les històries que ha explicat. “Jo només hi era”. Un guardó que ha dedicat també a tècnics, músics i actors. “Jo he posat els meus somnis i les meves paraules, però ells han posat la seva vida, el Max és d’ells, jo només hi era -ha tornat a repetir-. M’han donat molt més del que els he donat”.

“Moria”, un espectacle immersiu ambientat en el camp de refugiats de Moria a l’Illa de Lesbos (Grècia), ha guanyat el premi a millor tasca de producció, i la millor adaptació ha estat per a “Carrer Robadors”. El millor espectacle revelació ha estat per a Alessandra García per “Dona en cinta de córrer sobre fons negre”, i la millor autoria revelació ha anat a Sandra Ferrús per “La Panadera”.

El bailaor i coreògraf Jesús Carmonaha obtengut els dos premis als quals optava, per “Ball de bèsties”: millor espectacle i millor intèrpret masculí de dansa, mentre que la millor intèrpret femenina de dansa ha estat Lucía Lacarra, per “In the still of the night”. “Cris, petita valenta”, la història d’una nena transsexual, d’El Espejo Negro i el Teatre del Soho Caixabank, va ser guardonat com a millor espectacle per a públic infantil.
Finalment, el millor disseny de vestuari ha estat “Rebel·lió” i el millor espectacle de carrer ha estat per a “Alter”.

07/06/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT