Davant futurs fenòmens meteorològics extrems, es demana una gestió proactiva del paisatge forestal, incentivant la bioeconomia
14 experts de la Universitat de les Illes Balears i de Medi Ambient han analitzat en un llibre els grans temporals de vent del segle XXI a les Illes. Dels 12 registrats, s’han fixat en els 4 temporals més severs. El cicló mediterrani del 10 de novembre de 2001 a Mallorca, el fibló del 28 d’octubre de 2018 a Menorca, la tempesta del 22 d’octubre de 2019 a Eivissa, i el fibló del 29 d’agost de 2020 a Mallorca.
Tots quatre afectaren un total de 16.800 hectàrees, cosa que suposa un 3% de la superfície total de l’arxipèlag i un 9% de la superfície dels boscos de les Illes. Uns fenòmens que quan succeeixen es prioritza primer restablir les infraestructures i els serveis bàsics per a la ciutadania, i després s’entra en la segona fase, on es treballa sobre la massa forestal afectada.
Els científics alerten que aquestes pertorbacions, que seran cada pic més intenses i recurrents, es troben amb una massa forestal crescuda i abandonada per la manca d’usos, a més, en un entorn molt més poblat. Davant futurs fenòmens meteorològics extrems, es demana una gestió proactiva del paisatge forestal, incentivant la bioeconomia.
L’estudi “Els temporals destructius als boscos de les Illes Balears” està disponible a la biblioteca digital de la UIB.
Moltes escoles de Palma han sortit avui en una rua al carrer per lluir les disfresses
Les retransmissions especials situen IB3 com la tercera cadena més vista a les Balears aquest diumenge