La cantant Anna Ferrer, pregonera de Maó el 2026: “S’han de conservar els llocs de trobada”
El Pregó de les festes de la Mare de Déu de Gràcia serà aquest diumenge a les nou del vespre
Davant futurs fenòmens meteorològics extrems, es demana una gestió proactiva del paisatge forestal, incentivant la bioeconomia
14 experts de la Universitat de les Illes Balears i de Medi Ambient han analitzat en un llibre els grans temporals de vent del segle XXI a les Illes. Dels 12 registrats, s’han fixat en els 4 temporals més severs. El cicló mediterrani del 10 de novembre de 2001 a Mallorca, el fibló del 28 d’octubre de 2018 a Menorca, la tempesta del 22 d’octubre de 2019 a Eivissa, i el fibló del 29 d’agost de 2020 a Mallorca.
Tots quatre afectaren un total de 16.800 hectàrees, cosa que suposa un 3% de la superfície total de l’arxipèlag i un 9% de la superfície dels boscos de les Illes. Uns fenòmens que quan succeeixen es prioritza primer restablir les infraestructures i els serveis bàsics per a la ciutadania, i després s’entra en la segona fase, on es treballa sobre la massa forestal afectada.
Els científics alerten que aquestes pertorbacions, que seran cada pic més intenses i recurrents, es troben amb una massa forestal crescuda i abandonada per la manca d’usos, a més, en un entorn molt més poblat. Davant futurs fenòmens meteorològics extrems, es demana una gestió proactiva del paisatge forestal, incentivant la bioeconomia.
L’estudi “Els temporals destructius als boscos de les Illes Balears” està disponible a la biblioteca digital de la UIB.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
El Pregó de les festes de la Mare de Déu de Gràcia serà aquest diumenge a les nou del vespre
El canvi també suposarà la tornada de les 130 places d'estacionament, que seran gratuïtes
El Govern ha obert diligències perquè no és segura