Illes Balears
Preocupació per la llei Helms-Burton, que permetria als EUA demandar empreses que es lucrin de béns expropiats després del triomf de la Revolució en el 1959
14/04/2019
12
Els empresaris espanyols a Cuba estan, pel seu arrelament i experiència al país, preparats per a resistir un eventual enduriment de l’embargament que els Estats Units (EUA) manté sobre l’illa, encara que comencen a acusar les pressions polítiques i legals de la nova política de Washington cap a l’Havana. “L’empresariat espanyol a Cuba és molt potent, porta molts anys, té un nivell d’assentament molt superior a altres països i portem molts anys barallant contra les lleis extraterritorials dels EUA”, va dir dijous passat a l’agència Efe el president de l’Associació d’Empresaris d’Espanya a Cuba (AEEC), Xulio Fontecha.
L’AEEC és l’única associació d’empresaris estrangers que existeix a Cuba i representa més de 200 firmes radicades al país del Carib, entre elles els grups hotelers mallorquins com Meliá o Iberostar, amb importants contractes de gestió d’instal·lacions.
Els grups balears continuen obrint hotels a Cuba
Interessos dels hotelers balears a Cuba
El 18% dels hotels de Cuba són mallorquins
Malgrat el seu llarg recorregut a Cuba, l’empresariat espanyol està preocupat per la possible reactivació per part dels EUA del títol III de la llei Helms-Burton, que permetria a ciutadans d’aquest país, inclosos cubans naturalitzats, demandar davant tribunals estatunidencs empreses que es lucrin de béns expropiats després del triomf de la Revolució, en el 1959.
Aquesta disposició ha estat suspesa des de la seva aprovació en 1996 però ara Washington ha donat senyals que podria reactivar-la i encara que des de gener ha anat prorrogant la seva congelació, cada vegada ha estat per períodes més curts: de sis mesos a 45 dies, un mes, i dimecres passat, el Departament d’Estat va anunciar que la mantindrà paralitzada només dues setmanes. “Ara per ara estem tots perfectament preparats per a enfrontar això perquè portem anys fent-ho”, va subratllar Fontecha, qui va destacar que per a l’AEEC “el més important és veure que tant el govern espanyol com les autoritats de la Unió Europea han pres cartes en l’assumpte de forma radical i taxativa”, per la qual cosa se senten “escoltats i amb suport”.
No obstant això, el suport institucional no ha evitat que les empreses espanyoles, moltes d’elles importadores de grandària mitjana, rebin pressions polítiques i acusin en el seu funcionament diari els efectes jurídics i el clima d’incertesa sobre els pròxims passos del Govern del president estatunidenc, Donald Trump. “La part legal ens preocupa menys, encara que cal prendre precaucions, especialment les grans cadenes hoteleres o bancs, però a la majoria del teixit empresarial espanyol que opera a Cuba ens preocupen més les qüestions polítiques que van paral·leles a la part legal”, va referir-se el president de la AEEC.
Així, va explicar que des de desembre passat els empresaris espanyols van començar a “notar pressions”, entre elles la recepció de “dotzenes de cartes” d’organitzacions radicades a l’estat de Florida, epicentre de l’exili anticastrista.
També hi ha “conegudes empreses de missatgeria” que han començat a rebutjar enviaments de paqueteria destinats a empreses que figurin en la coneguda com a “llista de restriccions a Cuba”, en la qual Washington ha inclòs a unes 200 companyies de l’illa vinculades als estaments militars o d’intel·ligència. Amb aquestes companyies, totes estatals, és amb les quals les empreses espanyoles fan “gairebé el cent per cent dels negocis”, va indicar Fontecha.
Alhora, hi ha bancs espanyols “molt coneguts” que ja no admeten transferències relacionades amb empreses en aquesta “llista negra” o directament han començat a tancar comptes que realitzin operacions amb l’illa, va relatar Fontecha.
“Si sumes tot això, dona un ambient d’incertesa, de forta pressió que és el que els nostres empresaris ara com ara ja estan notant i patint”, va agregar.
Va avançar, a més, que l’Associació mantindrà els nivells d'”informació i alerta” i continuarà pressionant a les autoritats d’Espanya i la UE perquè continuïn defensant els “legítims” interessos de la patronal espanyola al país del Carib.
Les amenaces de Washington d’endurir les sancions sobre Cuba il·lustren les noves tensions entre els EUA i l’illa després de l’arribada de Donald Trump, contrari al “desgel” bilateral impulsat pel seu antecessor a la Casa Blanca, Barack Obama.
Aquestes mesures apunten a la línia de flotació de l’economia cubana, ja en serioses dificultats per la crisi a Veneçuela, el seu principal aliat polític i econòmic, així com per la caiguda de les exportacions, la ineficiència del vast sistema empresarial estatal i els desastres meteorològics de l’últim trienni.
El secretari estatunidenc d’Estat, Mike *Pompeo, va anunciar el dimecres que el títol III de la *Helms-*Burton seguirà suspès des del 18 d’abril fins a l’1 de maig, però continuarà permetent les demandes contra les més de 200 companyies cubanes que apareixen en una “llista negra” del Departament d’Estat.
Experts consultats per Efe van assegurar que des que van començar a permetre’s aquestes demandes fa una mica més d’un mes, no hi ha constància que s’hagi presentat cap.
Després d’anunciar la nova breu pròrroga, Washington va advertir que “continua examinant les condicions dels drets humans a Cuba, inclosa l’actual repressió contra els drets del poble cubà a la llibertat d’expressió i de reunió”, així com “el suport militar, de seguretat i d’intel·ligència de Cuba” al Govern de Nicolás Maduro a Veneçuela.
[Notícia publicada per la periodista de l’agència Efe Lorena Cantó des de l’Havana]
14/04/2019
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
