Illes Balears
En 18 anys Balears perd un 7,8% de renda tot i sumar 14 milions més de turistes
Fa dues dècades que paradoxalment una major afluència de turistes, no es tradueix en més riquesa per als residents
22/02/2020
De cada any les Balears són més pobres amb més turistes. L’any 2000 un ciutadà de les Illes guanyava de mitjana 28.599 euros i 18 anys després no arribava als 26.492. És un 7,8% menys del producte interior brut per càpita, una vegada que agafam la capacitat de generar riquesa i la dividim entre tots els habitants a l’arxipelag. Mentre, en aquest mateix període, el nombre de passatgers arribats als aeroports de Palma, Menorca i Eivissa han augmentat un 53%, passant dels 26,7 milions l’any 2000, als 40,6 milions al 2018. Són gairebé 14 milions de turistes més que fa dues dècades quan els ciutadans de Balears eren els tercers més rics d’Espanya i es trobaven entre les 65 regions més pròsperes d’Europa. Ara fa anys que estam estancats en setena posició a nivell nacional.
L’arribada de més passatgers comporta més moviments d’aeronaus i la pujada de l’activitat econòmica associada, com són els increments poblacionals que han superat el 42,8% o l’increment de l’afiliació que ha superat el 34,3%. Una economia creix des de quatre patrons: acumulació, assignació, aprofitament i distribució. Els experts assenyalen que des del 1998 Balears descuida el patró d’aprofitament. Aquesta manera intensiva de créixer emfatitza en el factor d’acumulació, amb més infraestructures com desdoblament de carreteres i amb més mà d’obra disposada a incorporar-se als processos de producció. Es pot pensar que la solució són polítiques de decreixement. Alerten, però, que aquesta lectura també és errònia.
Més no vol dir millor
El fet que més turistes no impliquen més riquesa per a les butxaques dels illencs, confirma l’esgotament del model balear que la productivitat industrial ha baixat de manera alarmant i cada vegada som menys competitius. Per deixar d’ascendir en volum i no en valor, s’ha de deixar de posar l’èmfasi en l’acumulació tant a l’alça com a la baixa i posar el focus en l’aprofitament dels recursos existents, com fan regions europees més avançades com el País Basc, Madrid, Catalunya, Flandes i Baden-Württemberg.
Més informació:
Aena comunica per escrit que redimensionarà el projecte d’ampliació de l’aeroport de Palma
Entrevista completa a Tomàs Melgar, el director de l’aeroport de Palma
22/02/2020
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
Topa contra diversos cotxes i intenta agredir una conductora a Sant Lluís
S'investiguen les causes de l'accident
Auge dels microvegetals a Menorca, amb productors que en cultiven més de 30 varietats
La demanda cada vegada és més gran entre els restaurants i ara també entre particulars per les seves propietats saludables
