Illes Balears
Espanya comptarà amb 140.000 milions, 72.700 en ajudes directes
21/07/2020
/EFE
14Els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea (UE) han arribat la matinada d’aquest dimarts a un acord per a posar en marxa un pla bilionari destinat a treure a l’economia europea de la profunda recessió en què l’ha sumit el coronavirus.
Aquestes són les claus d’un pacte històric.
EN QUÈ CONSISTEIX EL PLA?
El pla es basa en dos pilars: el pressupost pluriennal per al període 2021-2027, que estarà dotat amb 1,074 bilions d’euros milions d’euros, i un fons de recuperació que comptarà amb 750.000 milions d’euros per concedir ajudes als Vint-i-set entre el 2021 i el 2023. Per a finançar el fons, la Comissió Europea emetrà deute en els mercats amb el suport del pressupost comunitari, per al que s’elevarà temporalment l’anomenat sostre de recursos propis dels comptes europeus. Es tracta d’una decisió històrica per l’envergadura de l’emissió conjunta, molt superior a les fetes fins ara, i perquè es considera un pas endavant en la integració dels Vint-i-set.
COM FUNCIONARÀ EL FONS DE RECUPERACIÓ?
Dels 750.000 milions d’euros, 390.000 milions es distribuiran en subvencions a fons perdut i 360.000 milions com a préstecs. La major part dels diners es desemborsarà a través de l’Instrument per a la Recuperació i la Resiliència, en concret 672.500 milions d’euros, 312.500 d’ells com a transferències directes i 360.000 com a crèdits. Aquestes ajudes serviran per a finançar programes de reformes i inversions als països més afectats per la pandèmia. La resta s’utilitzarà per a finançar altres partides que, no obstant això, han vist retallada la seva dotació respecte a la proposta inicial de la Comissió, víctimes de la rebaixa en el nivell de subvencions. Brussel·les demanava 500.000 milions en subvencions i 250.000 milions en préstecs. Així, el programa de ciència Horitzó Europa passa de 13.500 a 5.000 milions; el d’inversions Invest EU, de 30.300 milions a 5.600, i el Fons de Transició Justa per al clima, de 30.000 a 10.000 milions. Desapareix a més el nou Instrument de Solvència per a ajudar a la recapitalització d’empreses que havia proposat Brussel·les i la partida per a ajuda exterior.
COM ES DISTRIBUIRÀ ENTRE PAÏSOS?
Per al repartiment es dividirà el fons en dues franges: el 70% dels diners es comprometrà entre 2021 i 2022 i el 30% restant fins al final del 2023. La primera franja es repartirà entre els països tenint en compte la població, el PIB i el nivell d’atur entre 2015 i 2019 de cada Estat, seguint així la clau de repartiment proposada per la Comissió Europea que deixava a Itàlia, Espanya i Polònia com a principals beneficiàries. Per assignar la segona, l’indicador de l’atur se substituirà per la caiguda registrada en el PIB acumulada en 2020 i 2021, de manera que el repartiment es calcularà el 2022. Aquesta clau de repartiment afecta només a les ajudes de l’Instrument per a la Recuperació i la Resiliència, l’únic que s’assignarà per endavant per l’Estat. Espanya calcula que li correspondran uns 140.000 milions d’euros del fons, dels quals 72.700 milions seran ajudes directes.
QUINES SÓN LES CONDICIONS PER A ACCEDIR A LES AJUDES?
Els països hauran de presentar plans de reformes i inversions a la Comissió Europea, que avaluarà si aquests compleixen amb les seves recomanacions econòmiques anuals, reforcen el potencial de creixement o la creació d’ocupació o afavoreixen la transició ecològica i digital. Aquests plans hauran de ser aprovats per majoria qualificada en el Consell (almenys quinze Estats membres que representin el 65% de tota la població de la UE). El desemborsament de cada tram d’ajuda dependrà després que es confirmi que estan complint les metes pactades. Per això, la Comissió demanarà l’opinió dels Vint-i-set a nivell tècnic. Si un o diversos països consideren que hi ha incompliments, podran elevar l’assumpte a un cim de líders comunitaris. L’aprovació del pagament es paralitzarà fins que abordin la qüestió. Aquest sistema, conegut com a “fre d’emergència”, s’ha introduït per acontentar Holanda, que demanava dret de veto sobre les reformes proposades per altres països, una cosa a la qual es negaven la resta dels Vint-i-set.
COM ES RETORNARÀ EL DEUTE?
La UE començarà a retornar el deute amb què es finançarà el fons ja en el període 2021-2027, encara que no es fixa data exacta per a fer-ho, i acabarà com tard el 2058. Per a costejar el reemborsament es crearan noves fonts d’ingressos propis per al pressupost europeu, començant per la introducció ja el 2021 d’un gravamen sobre el plàstic no reciclat que hauran de pagar els Estats. En 2021 la Comissió proposarà una taxa digital i un sistema d’ajust de carboni en frontera -que permeti igualar el preu d’importacions des de països amb estàndards mediambientals més laxos al de la producció europea- amb vista a aplicar-los des del 2023. A més els líders li demanen una proposta per a ampliar al sector marítim i d’aviació el sistema europeu de comerç de drets d’emissió i estudiaran en els pròxims set anys altres possibles recursos, inclosa una taxa a les transaccions financeres.
A QUANT ASCENDEIX EL MARC FINANCER 2021-2027?
El pressupost per als pròxims set anys tendrà 1,074 bilions d’euros, un 2% menys que el marc financer (MFP) per a 2014-2020, encara que si es té en compte l’aportació addicional del fons de recuperació, els diners europeus disponibles augmenta un 64%. Un 62% del total es destinarà a ajudes a l’agricultura i a la cohesió entre regions, les més importants per a Espanya. La partida de Política Agrària comuna cau un 13,3% en comparació amb el MFP previ, fins als 336.444 milions d’euros, dels quals 258.594 es destinaran a ajudes directes i de mercat, mentre que 77.850 milions seran a desenvolupament rural. La de Cohesió, per part seva, es redueix un 11,5%, fins als 330.235 milions d’euros.
DESCOMPTES PER ALS CONTRIBUENTS NETS
En el nou marc financer es mantindran els descomptes que té Holanda, Àustria, Dinamarca, Suècia i Alemanya en la seva contribució anual al pressupost per aportar més del que reben a aquest, una de les principals exigències dels quatre “frugals” per a acceptar el pla. Excepte Alemanya, tots han vist un increment dels seus descomptes. El d’Holanda ascendeix a 1.921 milions d’euros anuals, el de Dinamarca a 322 milions, el d’Àustria a 565 milions i el de Suècia a 1.069 milions. Abans de la pandèmia s’havia proposat acabar amb aquestes compensacions després de la sortida del Regne Unit, que històricament havia exigit aquests xecs.
NOVES CONDICIONS PER A ACCEDIR ALS FONS
L’acord introdueix per primera vegada mesurades per vincular la recepció d’ajudes comunitàries al fet que es respecti l’Estat de Dret, una cosa proposada arran dels problemes en els últims anys amb Hongria i Polònia. La versió final del text, que es va rebaixar per l’oposició d’aquests dos Estats, preveu la introducció d’un “règim de condicionalitat” per a “protegir” el pressupost i el fons, per al que la Comissió “proposarà mesures en cas d’infraccions” perquè les adopti el Consell per majoria qualificada. Tanmateix, no proporciona més detalls sobre això i indica que el Consell Europeu tornarà sobre l’assumpte. D’altra banda, s’introdueix per primera vegada la meta que el 30% de la despesa del pressupost i el fons de recuperació es destini a objectius climàtics i s’estipula que els fons europeus no podran usar-se en contra de les metes climàtiques que la UE s’ha marcat en el Nou Pacte Verd.
QUAN ENTRARÀ EN VIGOR EL PLA?
El pla hauria de començar a funcionar el 2021, però per a això abans és necessari a l’Eurocambra doni el seu vistiplau i a diversos parlaments nacionals ratifiquin la legislació que permetrà emetre deute comú, la qual cosa ocorrerà en les pròximes setmanes o mesos.
21/07/2020
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
