Ciència i tecnologia

Enlaira amb èxit DART: així és el primer intent de la història per desviar un asteriode

L'agència espacial estatunidenca provarà les possibilitats d'empènyer-lo fora de la seva òrbita


La NASA ha llançat aquest dimecres 24 de novembre, entorn de les 7.20 del matí, hora peninsular espanyola, la nau espacial DART (Double Asteroid Redirection Test o Doble Prova de Redirecció d’Asteroides) des de la Base de la Força Aèria de Vandenberg (Califòrnia) gràcies a un coet Falcon 9 de Space X, que l’ha impulsat en la seva primera etapa d’un viatge que durarà uns deu mesos.
És la primera missió espacial del món a provar tècniques de defensa planetària activa. Tal com han explicat des de l’agència espacial estatunidenca, algún dia caurà a la Terra un meteorit suficientment gran per a provocar una catàstrofe. El que no saben és quan succeirà, per això, han elaborat aquesta missió per tal de provar tecnologies que permetin la possibilitat d’alterar la trajectòria d’aquests cossos evitant el seu impacte contra la Terra.
La nau que durà a terme aquesta missió històrica va arribar el mes d’octubre a Vandenberg per a assajar un mètode de desviació d’asteroides anomenat “impacte cinètic” que consisteix  a estavellar una nau contra el cos en qüestió. Per a provar-ho, la NASA ha triat el sistema binari Didymos format per dues roques espacials: una més gran d’uns 780 metres de diàmetre i una altra més petita d’uns 100, anomenada Dimorphos, que orbita com una petita lluna a la seva companya.
DART pesa 500 quilos de pes amb forma de cub, d’1,14 metres d’ample, 1.24 metres d’alt i 1,32 metres de profunditat. Té 2 panells solars que aconsegueixen un ample de 12,5 metres quan es despleguen.

Fins d’aquí a un any

La nau DART pretén impactar a una velocitat de 24.000 quilòmetres per hora a l’asteroide Dimorphos. Si tot surt segons el previst, el fet tindrà lloc entre el setembre i octubre del 2022. Girabé un any durant el qual la nau recorrerà 11 milions de quilòmetres. “La col·lisió canviarà la velocitat de la petita lluna en la seva òrbita al voltant del cos principal en una fracció de l’u per cent, la qual cosa servirà per a canviar el seu període orbital en diversos minuts, prou per a ser observat i mesurat amb telescopis en la Terra”, expliquen des de la NASA.
Cap dels dos asteroides representa una amenaça per a la Terra, la col·lisió amb Dimorphos permetrà als investigadors demostrar la teoria juntament amb diverses tecnologies noves, a més de recopilar dades importants per a millorar les nostres capacitats de modelatge i predicció de la deflexió d’asteroides. La NASA ha exposat que “aquestes millores ens ajudaran a preparar-nos millor en cas que un asteroide sigui descobert com una amenaça per a la Terra”.

Què ha succeït després del llançament?

El motor principal de la primera etapa del coet SpaceX Falcon 9 s’ha apagat, i separant-se de la segona etapa i tornant així a la Terra. La segona etapa s’ha encès, seguida pel llançament de la crestallera de la càrrega útil des de la nau espacial DART uns tres minuts després de l’enlairament.
La segona etapa s’ha tallat i s’ha reiniciat uns minuts més tard per a posar el satèl·lit en la trajectòria adequada.
Ara mateix, la nau espacial DART ja estè volant pel seu compte i segueix el seu camí cap al sistema binari Didymos.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Vifor Pharma compra l’empresa balear Sanifit per 375 milions d’euros

La farmacèutica suïssa està interessada en el medicament que desenvolupa Sanifit per tractar una patologia letal que afecta malalts renals...

L’eclipsi parcial de la Lluna més llarg en segles

El seu pas a través de la part més fosca de l'ombra de la Terra es prolongarà aproximadament 3 hores,...

El genoma de la posidònia

Investigadors de l'IMEDEA investigaran la seqüència genètica de la planta per a protegir-la

L’oli de palma afavoreix l’expansió dels tumors i els fa més agressius

És la conclusió d'un estudi fet per l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona publicat a la revista Nature