societat

Entitats ecologistes alerten d’un creixement indiscriminat de graveres dins espais protegits de Mallorca

Asseguren que en els darrers 30 anys la superfície explotada s'ha quintuplicat i demanen al Govern mesures per frenar el creixement urbanístic


Cinc entitats alerten d’un creixement indiscriminat de graveres dins espais protegits de Mallorca per obtenir-ne materials per a la construcció. Alerten que només entre les graveres de Porreres, Felanitx i Alaró s’han consumit 118 hectàrees de territori en 20 anys i demanen al Govern mesures per frenar el creixement urbanístic.

Nou creixement indiscriminat de graveres a espais protegits de Mallorca. Terraferida, Assemblea per Porreres, Reviure Tofla, No Toqueu Sa Garrigueta Rasa i Bloc per Felanitx alerten que, en 30 anys, les tres graveres més grans de l’illa han quintuplicat la seva superfície. Totes elles, asseguren, se situen en Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI).

“Aquest creixement indiscriminat ve lligat a la construcció d’autopistes, rondes, rotondes o xalets de luxe a sòl rústic”, explica Jaume Adrover, portaveu de Terraferida. Les entitats asseguren que, amb l’excusa dels plans de restauració, la Direcció General d’Indústria atorga autoritzacions d’explotació de les graveres durant dècades. “El Govern tramita tots els projectes que li arriben sense qüestionar ni l’impacte que té damunt el medi ni l’impacte que genera sobre l’espai protegit. Hi ha raons suficients per, com a mínim, frenar aquesta activitat extractiva”, detalla Adrover.

La Serra de la Mesquida, a Porreres, és la gravera més gran de Mallorca. Segons les citades entitats, en els darrers 30 anys la superfície explotada gairebé s’ha quintuplicat. El 2016 la Direcció General d’Indústria va atorgar un permís que, a través d’un Pla de Restauració, permet explotar la zona fins l’any 2080 i extreure fins 90.000 tones de material cada any.

Preocupa també la possibilitat que reobrin pedreres que fa dècades que estan tancades, com la d’Establiments. “La gent comença a sentir-se amb ansietat que reviu más de 50 anys de contínues explosions, pols i renous”, comenta Antonio Picazo, de la Plataforma No Toqueu Sa Garrigueta Rassa

Demanen al Govern mesures per frenar el creixement urbanístic i presevar el sòl rústic.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Fins a tres quilos de plàstic per km2 a la mar de les Balears

La ingesta d'aquest residus ha estat analitzada en molls i moixines

La Guàrdia Civil verifica els motius dels viatgers que entren i surten des Codolar

Les restriccions a Eivissa fan augmentar també els controls a Son Sant Joan

Intervenen una festa il·legal amb 300 persones a Londres

La 'rave' estava muntada en un arc de ferrocarril

Hortense i Ignacio causen 456 incidències s Balears

Les borrasques, que ja són història, han produït talls de subministrament elèctric i caigudes d'arbres i altres elements