societat

La pobresa més enllà del Salari Mínim: “Ve l’hivern, i no et pots conformar amb dormir amb l’abric posat si no vols posar-te malalt”

"La gent que tenim necessitat passam per l'estigma social de ser pobres i dur-ho escrit al front. Si vas a demanar qualque cosa, ha de ser davant tothom"


Malgrat tot conserven l’optimisme i tot i mostrar-se crítics amb el sistema, rebutgen anar de víctimes i reconeixen que al seu entorn hi ha casos encara pitjors. Parlam d’Érik i d’Alba, un home i una dona de 61 i 53 anys que són una mostra que a les Balears no fa falta no passar del Salari Mínim Interprofessional (SMI) que l’Estat ha pujat 15 euros per passar molta pena per arribar a final de mes. O per no arribar-hi. Dos testimonis que la sempre activa Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha posat en contacte amb IB3 Ràdio.

Alba, 53 anys: “Sempre estic endarrerida amb el pagament del llum… O pago l’aigua al límit… O pago el lloguer en dues vegades”

Auxiliar administrativa a jornada completa en una empresa relacionada amb el turisme. 900 euros nets. Un fill a càrrec amb un discapacitat intel·lectual que, de moment, no pot treballar. 650 euros de lloguer per un pis al centre de Palma. “És un pis al casc antic, de dues habitacions, cuina, sala d’estar i cambra de bany… tot just un balconet que dona al carrer… Un tercer sense ascensor en una finca que està com està”, diu Alba que no paga comunitat però igualment veu com altres despeses no la perdonen. I cada dos mesos, amb les factures d’aigua, llum i gas, creixen els problemes.

Per mirar de no anar tan ofegada, Alba, titulada universitària amb maneig de dos idiomes no materns, treballa a l’hostaleria els caps de setmana si sorgeix l’oportunitat. Però l’edat no perdona i aquesta feina, feixuga, costa. A dia d’avui no té demanat l’ajut social a l’Ajuntament de Palma. Sí ho va fer fa uns anys i en guarda un record amarg.

L’estigmatització del pobre 

“A més a més, la gent que tenim necessitat passam per l’estigma social de ser pobres i dur-ho escrit al front. Som pobres; que ho vegi tothom; perquè es mereix que es vegi. Si vas a demanar qualque cosa, ha de ser davant tothom. Si és amb la targeta que dona l’Ajuntament, se n’ha de témer tot el supermercat perquè has de firmar uns papers“, es queixa Alba mentre rememora la temporada en què va anar a recollir menjar a l’església de Sant Pau de Son Dameto. Devora l’escola del seu fill.

Érik, 61 anys: “Et llencen a un buit on has de veure a quina roca t’agafes”

Viu a Alaró, és psicoterapeuta i el 2008 tenia despatx propi però que la crisi se’n va dur per endavant. També és professor de teatre i ha participat en muntatges al Teatre Principal de Palma. La docència teatral espera reprendre-la aquesta tardor. I també ha fet altres feines: de conserge de nit a un hotel i a un col·legi. Encaixar en el món laboral a la seva edat no és tasca fàcil. “La major part de llocs de feina són per a gent de fins a 40 anys”, argumenta Érik per expressar com és veure’s tirat fora del mercat. “Has de veure com ho fas de la millor manera possible encara que sàpigues que a vegades has de cobrar en B perquè has de menjar o perquè corres el perill de quedar-te sense calefacció“, afegeix.

Fa més d’un any i mig que no treballa. Cobra 460 euros de l’Ingrés Mínim Vital. Paga 800 euros de lloguer. L’IBAVI n’hi paga 320. Això sí, tot arriba molt a poc a poc. “Era molt complicat o és molt complicat perquè s’han de fer uns tràmits per internet, a distància, que no tothom està capacitat per dur a terme. I tota vegada que ho has fet, es torben molt de temps en contestar-te”, apunta en referència a l’ajut estatal. Pel que fa a l’IBAVI, pel qual té paraules d’agraïment en reconeixement a l’ajut rebut i a la tasca que hi fan els funcionaris i càrrecs directius, no pot deixar d’esmentar que el sistema informàtic “és absolutament caduc”, fet que allarga la tramitació amb conseqüència sobre els ajuts al lloguer i l’accés a les llistes d’espera d’habitatges socials.

I fins on arribarà tota aquesta espiral de creixement de la desigualtat social, de l’empobriment del que abans eren classes mitjanes?

Érik: “Per manco d’això a altres països ja hi hauria hagut un esclat social. Per exemple, el preu de l’electricitat. Que just després de la pandèmia hi hagi tanta gent desocupada i pugin tant els preus… Jo no sé que faré, no sé que passarà amb les meves pròximes factures. I ve l’hivern, i no et pots conformar amb dormir amb l’abric posat si no vols arriscar-te a posar-te malalt“.

Alba: “S’hauria de pegar un bon cop damunt la taula i d’una vegada per totes, com amb la pobresa d’Àfrica, que tohtom sap que bastaria un bon cop per acabar amb tanta pobresa“.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Torna la fira del pebre bord a Felanitx

A banda de la tradicional mostra industrial i d'artesana també hi haurà rutes gastronòmiques i esdeveniments culturals durant tot el cap de setmana

Desarticulat un grup criminal que es dedicava a afavorir l’immigració il·legal

La investigació continua oberta, però aquest dilluns s'han detingut 5 persones i s'han localitzat 4 cases ocupades