El valencià Carlos Sancho, guanyador de les I Jornades Internacionals de Direcció de Banda
Ha estat seleccionat d'entre una vintena de directors amateurs. Oferirà un concert el mes de juny a la Misericòrdia
En 6 anys se n'han autoritzat i construït més de 5.200 de les 75.000 existents
Foto d'arxiu d'una piscina en un habitatge de lloguer turístic
518En un moment de prealerta per sequera a totes les Balears (més d’una dotzena de municipis com Deià i Fornalutx ja apliquen restriccions al consum d’aigua potable) i d’estrès hídric, amb forta dependència de les dessaladores, es dispara la construcció de piscines privades. S’estima que n’hi ha més de 75.000.
Les prop de 900 piscines que hi ha a la Platja de Palma, Magaluf i Sant Antoni de Portmany ocupen una superfície de més de 112.300 metres quadrats.
La pèrdua d’aigua per evaporació representa prop del 5% de tot el consum urbà d’aigua potable. Això vol dir que es tuden més 6.000 milions de litres cada any, l’equivalent al consum de 130.000 persones cada any.
Ara, la Universitat de les Illes Balears enllesteix una investigació per actualitzar aquestes dades, mentre els ecologistes en reclamen la prohibició.
La majoria de les piscines s’han construït a sòl urbà i la resta, més de 1.760, en sòl rústic. En només sis anys, se n’han autoritzat i construït més de 5.200. Precisament, a la investigació que està ultimant el Departament de Geografia de la UIB, es demanen pels motius d’aquest boom. De les entrevistes que han fet els investigadors es desprèn que la massificació a les platges i les onades de calor empenyen els propietaris de segones residències a construir piscines. També pesen molt els motius econòmics. Nora Müller, professora de Geografia del Turisme a la Universitat de les Illes, lamenta que s’hagi convertit gairebé en una obligació: “Existeix un imaginari importantíssim de dir: ‘Si tenc una casa a Mallorca, ha de tenir una piscina passi el que passi. És com un requisit'”.
On més proliferen les piscines és en la geografia costanera, sobretot en nuclis de turisme residencial. A la Platja de Palma, a la costa de Calvià i Llucmajor, Santanyí, Campos, i al municipi de Manacor. Però certament crida l’atenció la densitat més elevada de piscines a Eivissa. Per exemple, al nucli urbà de Sant Antoni hi ha 61 piscines que ocupen més de 3.000 m².
Els col·lectius proteccionistes alerten de l’impacte més greu de l’expansió de piscines a fora vila. La portaveu del GOB, Margalida Ramis, reclama una llei balear de l’aigua que prohibeixi les piscines privades i posa el focus en els ajuntaments que continuen atorgant llicències, malgrat les restriccions que ja comencen a aplicar-se, com la prohibició d’omplir piscines.
Tot plegat, quan fa pocs dies Deià i Fornalutx han publicat un ban que prohibeix omplir piscines i tampoc no es poden regar jardins amb aigua de la xarxa. Aquestes mesures ja s’han pres els darrers estius. Ni tan sols es poden netejar els vehicles. A més, a Deià els hotels han d’informar els clients de la situació de sequera.
Ha estat seleccionat d'entre una vintena de directors amateurs. Oferirà un concert el mes de juny a la Misericòrdia
Un dels cupons venuts ha estat premiat amb 500.000 euros i quatre més amb 35.000 euros cadascun
Ha estat la convidada de la desena edició del concert anual Gospel Experience, de la Coral Moments a Cor
Tracten temes com la salut mental, la inclusió laboral, les separacions conflictives, els joves que migren sols o el procés d'anar a una residència de gent gran