Una església de Palma transforma el seu santuari en un espectacle audiovisual inèdit
'Elements, el batec de la vida' és la primera experiència immersiva de pagament que es fa dins un temple mallorquí, fusionant l'arquitectura sagrada i l'art digital
Les aportacions dels historiadors i testimonis apunten que en aquest punt hi podrien haver el cossos de Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés i Josep Filomè Pons Sintes
92
Es reprendrà la recerca dels menorquins enterrats a la fossa comuna de Bunyola. El Govern ha avançat que s’exhumarà la fossa situada al cementiri del municipi. S’hi espera trobar 10 persones identificades i 5 sense identificar, entre les quals hi pot haver les víctimes menorquines. Les aportacions dels historiadors i testimonis apunten que en aquest punt hi podrien haver el cossos de Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés i Josep Filomè Pons Sintes.
L’actuació forma part del segon pla de fosses de l’executiu. L’any passat ja es va treballar en aquest indret, tot i que sense poder trobar les restes dels represaliats per la dictadura franquista. Les tasques són d’una gran complexitat, tal com explica Isabel Castro. L’historiador Xavier Margais ha estat l’encarregat de la investigació de la fossa de Bunyola, on especifica que cap a la dècada dels anys 50 es va ampliar el cementeri, i es varen construir uns nínxols damunt la fossa comuna.
Ho ha explicat en resposta a la pregunta de la diputada Patrícia Font, de Més per Menorca. Font ha celebrat la reobertura de la fossa per l’esperança que dóna als familiars.
El pla de fosses inclou actuacions a Mallorca i Eivissa. A Menorca no hi ha indicis de fosses comunes.
'Elements, el batec de la vida' és la primera experiència immersiva de pagament que es fa dins un temple mallorquí, fusionant l'arquitectura sagrada i l'art digital
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
A partir de l'any que ve, el pàrquing només obrirà de març a octubre
Ha ajudat a mantenir les tradicions del poble, ja que era qui feia les carrosses de la Beata