SOCIETAT

Els experts sobre la religió islàmica a les escoles: “Ensenyar què és una missa no és adoctrinar”

Doctors en Sociologia, Filosofia, mestres i professors defensen un discurs sustentat en "l'ensenyament transversal de la religió"


Enguany tres centres públics de Mallorca impartiran per primera vegada l’assignatura de religió islàmica. Són Es Puig (a Lloseta), Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi. El debat és damunt la taula: religió a les escoles, sí o no? A l’arena de les xarxes socials s’escupen discursos a favor i en contra. Heretges vs. Beats. “Tothom a resar a ca seva”, diuen uns. “L’escola pública ha de ser laica”, defensa la majoria. Però el debat s’estén encara més entre doctors en Sociologia, Filosofia, mestres i professors, que mantenen un discurs sustentat en “l’ensenyament transversal de la religió”.

Antoni Janer, professor de Llatí i Grec, assegura que la religió és “un fet prou important perquè les aules li donin l’esquena; forma part del patrimoni històric i cultural i les noves generacions tenen dret a conèixer les arrels judeocristianes d’Occident, de la nostra història”, lligant-ho sempre des d’un enfocament humanístic, a partir d’assignatures com Història (de l’Art), Filosofia o Literatura.

“És importantíssim conèixer les bases de les religions per entendre com funciona el món, com es relacionen les societats, cada una de les quals amb la seva història i la seva cultura”, explica Janer, qui puntualitza que la qüestió “no és tant si s’ha d’ensenyar religió o no a l’àmbit educatiu, sinó parar atenció al fet de com s’ensenya la religió, com es concep al conjunt del programa educatiu”.

Francisco Serrano, professor de Religió a Secundària i Batxillerat a diversos centres públics de Baza (Granada), creu que l’ensenyança religiosa és “fonamental”, perquè també ho és la “visió religiosa de la vida”. “L’ésser humà és eminentment religiós, encara que no practiqui cap religió, perquè sempre té la necessitat de fer-se preguntes sobre la vida, sobre el mes enllà, i això ho engloba la Religió, a part d’assignatures com Filosofia i Valors Ètics”, diu Serrano.

A les seves classes -assegura Francisco Serrano- no es dona una visió únicament cristiana, sinó que abasten totes les religions, incloent l’ateisme i l’agnosticisme, i debaten sobre aspectes com el suïcidi, l’avortament, el feminisme i l’ecologisme. Una manera de concebre l’assignatura que guarda relació amb el concepte plantejat per Janer: “Som homo quarens (home que cerca), fet reflectit a tot el nostre patrimoni cultural”.

“Ensenyar què és una missa no és adoctrinar”

En aquest sentit, Janer, el professor de Llatí i Grec, incideix en la idea que, en aquest ensenyament religiós, “no ha d’existir adoctrinament del professorat cap als alumnes, ni intermediació del Bisbat ni de cap entitat confessional en la forma d’enfocar-la i impartir-la”.

Adoctrinament que, partint de la base dels convenis concertats entre l’Església i el sector educatiu, nega Francisco Serrano: “Jo estic enviat pel Bisbat a ensenyar religió catòlica, però jo no dic a cap dels meus alumnes què han de pensar, sinó tot el contrari, els animo a reflexionar des de la seva llibertat de pensament. Els explico què es una missa, un capellà, un imam, un rabí, un monjo i una monja budista, i en què consisteixen les cerimònies hinduistes, i això no és adoctrinar”.

“No crec que s’hagin d’ensenyar religions, al igual que no s’ensenyen creences polítiques. L’escola no ha de transmetre creences dogmàtiques, ha de respectar els processos formatius en llibertat”, en pensa Lluís Ballester, doctor en Sociologia i Filosofia i professor a la Universitat de les Illes Balears. Pilar Lirola, professora de Filosofia, recolza les paraules de Ballester, afegint que hi ha molts àmbits en què poder formar-se religiosament: a casa, a mesquites, a parròquies… “L’escola no és el lloc idoni per oferir-hi coneixements estrictament religiosos”, declara.

“Hi ha moltes ideologies errònies sobre les cultures del món, en què s’inclouen els fonaments religiosos, per mor del desconeixement i la por, i una assignatura com Historia de les Religions seria ideal per comprendre com funcionen i generar pau a la societat”, explica Susana Rodríguez, també mestra de Religió, més partidària de creure que realment la política és l’opi de les escoles.

“La finalitat dels polítics és controlar la ment de la gent, doncs imposen la religió perquè els nins, quan siguin adults, els facin costat, és a dir, volen que els seus votants n’estiguin contents amb la protecció de la religió catòlica (si la defensen) i “lobotimitzar” els infants i adolescents, diu Rodríguez.

“No es pot imposar a un grup de gent amb sensibilitats espirituals distintes un estil de pensament concret que no casa amb tots els nins, ni tampoc amb els seus familiars”, aclareix Susana Rodríguez, tot defensant “la llibertat de càtedra als centres concertats i l’ensenyança laica, als públics”. Ella, que ha estat mestra de Religió Catòlica, Religió Ortodoxa i d’Historia de les Religions, assegura que en el tercer cas els alumnes “tenien menys por a altres cultures, eren més tolerants”.

“Els valors no són privatius de cap religió”

“Els valors no són privatius de cap religió. L’ensenyament no hauria de ser confessional, ni catòlic ni de cap altra religió. No s’ha de parlar de les creences, sinó de la història, l’antropologia i la sociologia de les religions”, afirma Lluís Ballester. La seva és una defensa aferrissada de la reflexió crítica entre els alumnes des de les primeres etapes educatives: “Per parlar de valors, ja n’hi ha altres assignatures i espais; s’hauria d’ampliar el temps per a la filosofia des de l’inici de l’escolarització i desenvolupar el pensament ètic, creatiu i racional”.

De fet, a Primària així ho estableix la llei: a cinquè i sisè s’ha d’impartir “educació en valors”. Un concepte que, en forma d’assignatura i sota el nom de ‘Ciutadania’, ‘Valors Ètics’ o ‘Valors Socials i Culturals’, ha hagut de transmetre als seus alumnes Pilar Lirola, després de veure minvades les hores destinades a la seva assignatura. “No em sembla bé que s’ensenyi cap religió, perquè les religions són estrictament particularistes, i aquest particularisme no contribueix a entendre’ns”, declara Lirola, qui advoca per l’ensenyança de “valors universals útils, no restrictius, ni excloents”.

“Hi ha d’haver més centres escolars concertats laics, perquè aquests també es nodreixen de fons públics i es regeixen per la mateixa legislació que les escoles públiques”, assegura Lirola, al mateix temps que Ballester considera que, en el cas dels centres concertats, “és responsabilitat dels alumnes i les seves famílies rebre educació religiosa”. Tots dos coincideixen a dir que, d’impartir-se la matèria de Religió, no s’ha de finançar amb recursos públics: “Es tracta d’una opció privada; respectable, però privada, al cap i a la fi”, defensa Pilar Lirola.

Discrepa en aquest punt Francisco Serrano, el professor de Religió a diversos centres públics de Baza (Granada): “És clar que a un col·legi públic hi ha d’haver l’opció d’elegir, o no, estudiar Religió, fet que crec que està molt arrelat als centres educatius espanyols, però als centres concertats sí em sembla bé que Religió formi part del currículum, del programa lectiu”.

Serrano explica que, als centres en què imparteix l’assignatura, a l’hora de realitzar la matrícula els alumnes compten amb la possibilitat de, en voler cursar la matèria de Religió, seleccionar si prefereixen estudiar el judaisme, el cristianisme evangèlic, el cristianisme catòlic o l’islam.

Declara també Francisco Serrano que la seva manera d’enfocar l’assignatura, creant debat i “fomentant la reflexió crítica” entre l’alumnat, no difereix del plantejament que fan Lirola, Ballester i, sobretot, Janer, en el sentit d’ensenyar les religions atenent a la seva repercussió en disciplines com la Història i l’Art.

“Crec que, tant a un centre públic com concertat, per a la formació integral de l’ésser humà s’han de tenir en compte totes les vessants, perquè no es pot entendre la música, per exemple, sense la influència religiosa arreu del món. No es pot entendre tampoc la història de les Balears sense la invasió musulmana, caracteritzada per tints religiosos importants”, afirma el professor de Religió.

Religió, assignatura obligatòria?

Després de la confirmació, per part de la Conselleria d’Educació, que el curs escolar 2021-2022 contempla la posada en marxa d’una prova pilot a tres escoles de les Illes de l’ensenyament de Religió Islàmica, són diverses les opinions respecte a la necessitat que als centres educatius s’imparteixi l’assignatura de Religió. Actualment, l’àmbit educatiu es regeix per la LOMLOE, és a dir, per la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, a partir de la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.

Aquesta modificació elimina els dos articles de la LOMCE que consolidaven l’assignatura de Religió com a una “matèria específica” als dos cursos de Batxillerat. Religió és ara d’oferta obligatòria per parts dels centres d’educació, però s’elimina l’obligatorietat de cursar-ne una matèria alternativa, en cas de no elegir-la com a assignatura optativa, i, a més, la nota no computa per a processos d’accés a la Universitat ni per a poder rebre beques d’ajuda a l’estudi.

Així mateix, la matèria de Religió és d’obligada oferta, però de lliure elecció per l’alumnat. Pel que fa a les etapes educatives de Primària i Secundària, el marc normatiu contempla la possibilitat d’incloure al programa lectiu l’ensenyament no confessional sobre la cultura de les religions.

ESPECIAL | ‘La religió a l’escola’

El programa Zoom ja va tractar la temàtica de l’assignatura de religió a l’escola, tant la cristiana com la musulmana. Per a alguns, les religions no han de formar part del currículum educatiu, mentre que altres defensen la importància de donar a conèixer els valors i la cultura religiosa.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |