Illes Balears
Els episodis històrics varen ocórrer en unes Illes on la pressió sobre el territori era sensiblement inferior
12/10/2018
Les revingudes ocorregudes als municipis del nord-est de Mallorca i, en especial, a Sant Llorenç des Cardassar i Artà, són les que han causat el nombre de víctimes més elevat dels darrers 400 anys a Mallorca.
Encara que la percepció general del clima Balear sigui la d’un indret plàcid de sol i temperatura suau, les catàstrofes relacionades amb precipitacions torrencials són una part inherent del nostre clima mediterrani i els esdeveniments d’aquests dies en són només un exemple.
Entre tots els fenomens atmosfèrics que comporten danys i víctimes mortals destaquen els episodis d’inundació. Les cròniques històriques estan farcides d’exemples, en especial a Mallorca, la majoria, localitzats a nuclis urbans i vies de comunicació.
La revinguda més destacable ocorreguda a Balears és la del 14 d’octubre de 1403 quan, segons les cròniques, moriren més de 5000 persones a Palma. Aleshores sa Riera entrava dins la ciutat a través d’un arc a la murada. Seguia el traçat de l’actual Rambla, el Carrer unió, la Plaça del Mercat i finalment arribava a la mar per l’actual Passeig del Born. A conseqüència d’un aiguat, que durà dos dies, sa Riera augmentà el seu cabal i arrossegà gran quantitat d’objectes que feren tap a l’arc d’accés. Es formà un gran embassament d’aigua, talment una presa, fins que finalment la murada cedí a l’empenta de la torrentada. D’aquesta manera una massa enorme d’aigua negà, de manera violenta i sobtada, la part baixa de la ciutat. És la catàstrofe natural més notable esdevinguda no només a Mallorca sinó a tot Balears i, molt possiblement, a tot l’Estat.
Els episodis d’inundació ocasionats per sa Riera són nombrosos. La seva recurrència féu plantejar la necessitat de desviar-ne el curs per fora de les murades, cosa que s’executà el 1613. Però tanmateix l’empenta de l’aigua superà les defenses en diverses ocasions i sa Riera recuperà, desbordada, el seu curs original. Així, el 7 de novembre de 1635 una revinguda aconseguia penetrar dins la ciutat i se’n duia la vida de 15 persones. Aquest és el segon episodi amb més víctimes mortals a causa d’una inundació a Balears.
Tan sols els dos episodis relatats superen, en tota la nostra història coneguda, les 12 víctimes de l’episodi del 10 d’octubre de 2018. Han transcorregut gairebé 400 anys des del darrer pic en què una torrentada provocava una desgràcia similar.
Més recent en la cronologia queda l’episodi del 6 de setembre de 1989 quan les revingudes foren generals, simultànies i violentes a tota la xarxa de torrents que desemboca en el litoral. La revinguda actual sembla superar la de 1989 al Llevant i Migjorn de Mallorca. Aquest era, fins ara, un referent en la memòria col·lectiva i en la investigació de les revingudes. Si bé en el cas particular de sant Llorenç i Artà la revinguda actual sembla superar la de 1989, aquesta és encara una fita no superada quant a extensió territorial. Ara bé, ho és pel que fa al nombre de víctimes. Val a dir que el 1989 moriren ofegades 3 persones a Portocolom. Els dos darrers pics en què una inundació provocà un mort foren el cas d’Alaró el setembre de 2006 i Puigpunyent (novament sa Riera) l’octubre de 2007. La memòria meteorològica sol ser breu i dolenta. Els dos casos romanen pràcticament a l’oblit malgrat ser recents.
El Torrent de ses Planes o de Ca n’Amer, travessa la trama urbana de tres nuclis: Sant Llorenç, Son Carrió i s’Illot. Malgrat néixer a una zona muntanyosa on els aiguats són freqüents i reunir unes característiques propícies a concentrar l’escorrentia, no hi ha constància documental de cap afectació històrica important de l’aigua en aquests indrets. El motiu és senzill. Fins a la meitat del segle XX, Sant Llorenç i Son Carrió no tenien edificacions al costat de la llera i s’Illot estava encara per edificar. Però des d’aleshores, les revingudes s’han succeït el 1973, 1974, 1983, 1985 i, especialment el 1989.
El cas d’Artà és encara més curiós. S’ubica en un dels màxims pluviomètrics de Mallorca i de Balears (deixant de banda la Serra de Tramuntana), on els episodis de precipitacions potencialment catastròfiques és alt. La vila, elevada sobre un turó, s’allunya dels torrents que drenen la zona, que no afecten l’entramat urbà però sí les àrees rurals dels voltants i sobretot les vies de comunicació, com ha quedat palès en el cas actual.
Això obre la porta al que els estudiosos del clima i la hidrologia fa temps que adverteixen.
Les torrentades són fets naturals que poden ser més o menys perillosos, però perquè una revinguda es converteixi en una catàstrofe és necessària la presència humana. Si aquesta augmenta en un espai determinat, també s’incrementa l’exposició de les persones i els seus béns. Els episodis històrics varen ocórrer en unes Illes on la pressió sobre el territori era sensiblement inferior. No només quant a residents sinó també quant a visitants, ja que en aquesta ocasió, entre els morts, hi ha diversos turistes. Si a les zones inundables és impossible evitar una torrentada, i les precipitacions torrencials formen part del nostre clima, és evident que la combinació dels dos factors farà que, tard o prest, la situació viscuda aquests dies es torni a repetir. No es pot pronosticar quan i on serà la següent inundació, però és possible modificar la seva repercussió sobre la societat.
L’expansió dels nuclis urbans existents, les urbanitzacions de nova planta i l’edificació del litoral on desemboquen els torrents ha fet augmentar el risc. Igualment ho fa la presència de vies de comunicació mal adaptades al terreny, per on hi circulen a diari milers de vehicles, com s’ha demostrat aquest octubre quan moltes de les víctimes foren arrossegades amb el seu cotxe. Actualment hi ha més població exposada en aquells espais que, de tant en tant, l’aigua reclama. En un escenari futur, en el qual la presència humana és inevitable i el canvi climàtic fa preveure fenomens extrems més intensos i freqüents, l’episodi actual és només un toc d’atenció. Adoptar mesures per evitar que es repeteixi una catàstrofe com la del Llevant de Mallorca hauria de ser una prioritat.
12/10/2018
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Es tracta del projecte que coordinarà Inca Mallorca Solidària i que està previst que al llarg d'un any es facin les feines fetes per voluntaris
Redueix a 80 i 130 els cavallers de la colcada i no permetrà inscriure pagesos menors de 14 anys
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
