Cort cancel·la tots els actes oficials de les festes de Sant Sebastià
Es fa en senyal de dol per les víctimes de l'accident ferroviari d'Adamuz
Jesús Jurado, secretari autonòmic de memòria democràtica ens conta tots els detalls d'aquest pla que continuarà amb les excavacions a Son Coletes i obrirà noves fosses a altres llocs de Mallorca
Cementiri de Son Coletes.
120El Govern continuarà obrint fosses mentre hi hagi ferides per tancar. Aviat començarà el quart pla de fosses, que preveu una inversió d’1,3 milions d’euros. Es reprendran les excavacions a Son Coletes i a diversos punts on mai no s’ha intervengut i que tenen relació amb el desembarcament del capità Bayo al 36, en què moriren centenars de republicans. La inversió triplica l’anterior pla i serà la major fins ara en estudis de memòria democràtica.
El mes de febrer es tornarà a excavar a Son Coletes. Serà la tercera intervenció al cementeri de Manacor en la recerca de desapareguts de la repressió franquista. Jesús Jurado, secretari autonòmic de memòria democràtica afirma que els fa falta maquinària perque s’hauràn de moure moltes tones de terra i que pretenen excavar a les zones antigues del cemetiri per descobrir noves fosses encara no s’han acabat d’excavar les que ja estàn obertes.
Aquesta és la primera actuació que es farà en el quart pla de fosses. La següent passa, cap al mes de març, és actuar en diverses localitzacions vinculades al desembarcament del capità Bayo, l’estiu del 1936, com la Platja de Sa Coma.
Jurado afirma que aquesta zona te una peculiaritat: és una zona de platja, en temporada turistica seria dificil d’actuar i aleshores volen actuar el mes aviat possible perque hi ha erosió del mar i és més fàcil que es perdin les restes que puguin quedar.
També s’intervendrà a l’Hospital de Sang, a la de la finca de Son Escrivà i al Cementeri de Son Carrió. A sa Coma, segons algunes investigacions, unes 500 persones haurien estat enterrades a l’arena Jurado afirma que eren “persones que varen morir als combats i tb centenars de persones que varen ser assessinades en un crim de guerra” moltes d’elles venien de fora generalment de catalunya, aragó, valencia, murcia i alguna de menorca.
El quart pla de fosses també preveu actuacions a Cala Sant Vicenç, a Pollença, i una segona fase a Sant Francesc de Formentera. Preveu a més estudis sobre la viabilitat d’altres fosses catalogades i més investigació.
Fins avui, a les Balears s’han recuperat les restes d’almenys 241 persones assassinades durant la Guerra Civil i el franquisme. La fossa més nombrosa, la de Porreres i la de Son Coletes va reportar sorpreses. Fins ara s’han identificat 52 persones i s’han retornat les restes de 35 a les seves famílies.
Es fa en senyal de dol per les víctimes de l'accident ferroviari d'Adamuz
El pare, de 52 anys, presentava contusions i també ha estat traslladat a un centre hospitalari
Creuen que podria procedir d'una embarcació amb persones migrants a bord
Es revisaran els protocols de cara a controlar l'aforament de la plaça Vella de Pollença, durant el Pi