Aprenent a conviure amb les mascaretes

L’ús (o el mal ús o la falta d’ús) de les mascaretes ha estat una de les qüestions que ha marcat la fase 1. Els carrers han tornat a tenir vida, ben igual que les terrasses. Ja queden enfora els dies de balcons i aplaudiments.

Precisament, fa una setmana que no se’n senten, d’aplaudiments. El renou de les mamballetes l’ha substituït el de les canyes. Però si hi ha un so que no ha deixat de ser-hi mai és el de la música, que ha acompanyat en tot el recorregut del confinament i ara també del desconfinament. Els Xanguito en són un exemple i des d’una terrassa de Bunyola han dit adeu amb molta energia a la fase 1 del desconfinament.

Si l’inici de la fase 1 el va marcar l’ànsia de llibertat, el final ha estat marcat per les mascaretes obligatòries. Però això d’obligatòries… és un dir. Per més que els experts ho hagin explicat, encara hi ha qui té dubtes sobre com fer servir la mascareta. No, no protegeix si ens la posam a la barra. Ni serveix de res tenir-la a la mà. Ni l’hem de tocar, encara que ens agobiï.

Amb les mascaretes encara dubtam. Però el que ens interessa sí que ho tenim ben clar. Els plans per anar a la platja omplen les agendes de la setmana que ve. Amb la fase 2, tornen els dies de sol i arena. I això…, això no té preu.