Els conductors professionals podran accedir a la jubilació anticipada
30 anys cotitzats, 9 dins el sector, són els requisits

Castella i Lleó es converteix en la primera Comunitat en què l'extrema dreta entra al Govern
Alfonso Fernández Mañueco ha estat investit aquest dilluns president de Catella i Lleó gràcies a l’acord al qual ha arribat amb Vox. Es converteix així en la primera comunitat en què la ultradreta entra en un govern autonòmic a Espanya. Mañueco ha defensat en una sessió de 7 hores, les bondats de l’acord de coalició amb Vox i ha aprofitat per rebutjar les crítiques i “lliçons” de l’oposició en matèria de pactes.
Mañueco ha rebut el suport dels 31 procuradors del Partit Popular i dels 13 de Vox, que li han atorgat 44 vots, tres per sobre dels 41 necessaris per arribar a la majoria absoluta al Parlament, on l’oposició ha votat en bloc en contra de fer-lo president (els 28 del PSOE; 3 d’UPL; 3 de Soria Ya; 1 d’Unidas Podemos, 1 de Ciudadanos i 1 de Por Ávila).
D’aquesta manera, la coalició del PP i Vox obre la porta a un escenari que fins ara era desconegut i que posarà a prova la capacitat de gestió del partit presidit per Santiago Abascal, que des que va irrompre en el panorama polític només havia donat suports puntuals a altres executius. També obre una nova etapa al Partit Popular, que dona per tancada la crisi interna, i permet el primer govern de coalició ja amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant del partit. Núñez Feijóo assistirà a la presa de possessió el proper dimarts dia 19 d’abril, si li ho permet l’agenda.
Entre els punts més controvertits de l’acord de govern, destaquen una desena de punts claus per a Vox, com és la nova llei de violència intrafamiliar, que difumina la Llei de Violència masclista; i la Llei de la Concòrdia, que s’imposa al decret de memòria històrica, vigent des del 2018.
30 anys cotitzats, 9 dins el sector, són els requisits
Els agents de la Policia Nacional de Maó han escorcollat un domicili al carrer de Vasallo
El conductor del tractor ha resultat il·lès
Missatges de WhatsApp, fotos familiars i testimonis han servit perquè l'Audiència capgiri el testament