Llum verda a la construcció de 77 xalets nous a s’Estany d’en Mas, a Manacor
Els promotors han esperat 45 anys per poder urbanitzar

L'Intitut Espanyol d'Oceanografia estudia l'estat de conservació dels principals recursos pesquers del fons marí
Els investigadors de l’Institut Espanyol d’Oceanografia tenen una cinquantena d’estacions de mostreig repartides a la costa de les Pitiüses que cobreixen gran part dels caladors de la zona. D’elles en recopilen mostres per avaluar l’estat de conservació i l’explotació dels recursos pesquers i dels ecosistemes d’entre 50 i 800 metres de fondària.
Xisco Ordinas ha estat el cap de campanya de MEDITS a les Illes Balears i ja avança que, tot i que els resultats encara són preliminars, ja han pogut veure que a les Pitiüses les poblacions de lluç, moll i gamba vermella són millors que les de Mallorca i Menorca: “Presenten una estructura de població amb individus més grossos, i també abundàncies més elevades, i això és perquè probablement tenen un estat d’explotació millor que a la resta de les Illes Balears”.
La campanya es duu a terme a nivell internacional des de l’any 1994. A Mallorca i Menorca començà el 2001 i a les Pitiüses, fa dos anys. Està finançat pels fons europeus marítims de pesca i aqüicultura. Beatriu Guijarro és la coordinadora internacional del programa MEDITS: “La coordinació entre tots els països amb els tipus d’eina que empram i la informació que obtenim ens permet establir col·laboracions i arribar a conclusions comunes amb dades estandarditzades”.
La campanya també serveix per fer altres estudis que tenen els mateixos objectius, com la que varen començar fa tres anys de marcatge de ratjades i taurons. De moment, ja han recuperat vint exemplars. Les dades permetran avaluar la mida de les poblacions i fer-ne estudis de creixement.
Tot això es completa amb estudis de genètica molecular, per saber el grau de connectivitat que tenen els individus de les nostres costes entre ells i amb els de la Península. Una informació útil de cara a una possible reintroducció per reforçar la població local.
Els promotors han esperat 45 anys per poder urbanitzar
La Federació Balear d'Espeleologia acusa la Societat Espeleològica Balear i la Direcció General de Medi Natural de causar danys en una cavitat de la Xarxa Natura 2000
Cada dimecres d'estiu, el bar Infanta és el punt de trobada on fins i tot és necessari tancar el carrer
Ha hagut de ser atès en el lloc dels fets per ferides de segon grau a la cama i el braç