X

Fins a dos anys de presó pels sis fills de Ruiz-Mateos per estafa agreujada en la compra d’un hotel a Mallorca

El Tribunal Superior manté la condemna per delicte d'estafa agreujada, la indemnització de 12,7 milions d'euros i una multa de 9.000 euros cada un

23/12/2021

Fins a dos anys de presó pels sis fills de Ruiz-Mateos per estafa agreujada en la compra d’un hotel a Mallorca

7

La Sala penal del Tribunal Suprem confirma les condemnes imposades per l’Audiència Provincial de Palma als sis fills homes de José María Ruíz-Mateos per un delicte d’estafa agreujada en la compra de l’hotel Eurocalas a Mallorca l’any 2005. La resolució inclou el pagament d’una indemnització de 12,7 milions d’euros, com a responsabilitat civil, i d’una multa de 9.000 euros a cadascun d’ells. Ara bé, desestima els recursos de cassació que varen interposar els sis condemnats contra la sentència que els imposa penes d’un any i nou mesos de presó a quatre d’ells i de dos anys , als altres dos.

La sentència, que ocupa 39 folis, considera acreditada la responsabilitat dels sis germans en el grup d’empreses i ha recordat que l’Audiència de Palma va declarar provat que, encara que el pare ja mort pogués tenir l’última paraula, tots els germans participaven i estaven en tot moment al punt de l’operació de venda de l’Hotel Eurocalas. Un dels aspectes transcendentals de l’operació era la garantia del pagament de la part més important del preu, que s’ajornava a deu anys i que, a més de l’aval dels recurrents, apareixia com a avalador la societat del grup Nova Rumasa, MONTUMO, S. A., de la qual es va aportar un informe sobre el seu balanç o situació econòmica abans de materialitzar l’operació.

A més, han precisat que en aquest informe apareixia l’hotel “sense que constés la hipoteca que acabaven de constituir sobre el mateix en garantia d’un crèdit de 31,5 milions d’euros”. “És fàcil entendre que, en una operació d’aquestes característiques, la capacitat de l’avalador és decisiva per a acceptar les condicions de la venda. I que, en el cas, aquesta capacitat desapareixia amb la hipoteca”, han indicat.

“Eren els propietaris reals”

Durant els primers quatre anys, la societat compradora va anar satisfent amb normalitat els terminis corresponents, “la qual cosa pot indicar que, en el moment inicial, no hi havia una intenció absoluta, ja definida, de no complir el convingut”. També destaca que van ocultar al venedor “que la seguretat que li podia proporcionar la solvència de la societat avaladora l’havien fet desaparèixer abans de materialitzar la compravenda”. Així, el Suprem ha conclòs que “aquesta manera de procedir és indicativa que els recurrents, encara que inicialment pensessin complir les seves obligacions, es resguardaven, ocultant-li-ho al venedor, per al cas que, en el futur, no poguessin o no desitgessin complir”. “Es tracta, per tant, d’un element essencial des de la perspectiva del venedor, que li va ser ocultat a aquest en el moment en el qual era especialment rellevant per a adoptar una decisió o una altra i, que, per tant, hauria d’haver-se-li comunicat”, han indicat els magistrats.

Amb tot, el tribunal ha considerat provat que els recurrents, encara que ho neguen en el seu recurs, “eren els propietaris reals del grup d’empreses, juntament amb el seu pare, encara que les participacions de les diferents societats no estassin formalment al seu nom”. Per tant, “eren responsables del grau del funcionament de les empreses del grup” i “sabien que el grup funcionava sobre la base de caixa única”.

Segons la sentència, els germans “van participar en l’operació de compra de l’hotel Eurocalas fins al punt d’entrevistar-se amb el venedor i visitar l’hotel; i van avalar personalment el pagament del preu ajornat, sabent que també l’avalava la societat Montumo, del grup d’empreses, que el seu únic bé era l’hotel Cervantes”. En aquest sentit, els magistrats han conclòs que els recurrents “eren coneixedors que el grup havia obtingut un crèdit de 31,5 milions d’euros garantit amb una hipoteca constituïda sobre el citat Hotel, amb la qual cosa la garantia quedava desvirtuada. Posteriorment, l’hotel va ser transmès a altres empreses del grup”.

Vot particular

La sentència compta amb un vot particular signat pel magistrat Javier Hernández, qui ha expressat la seva discrepància amb el criteri de la majoria del tribunal i ha defensat l’absolució dels condemnats pel citat delicte d’estafa agreujat. Ha estimat que els fets que es declaren provats no identifiquen amb la claredat exigible els pressupostos del judici de tipicitat, al qual va arribar el tribunal d’instància i valguda la sentència de la qual discrepa.

“Al meu parer, aquesta relació d’imputació directa i exclusiva entre l’engany i el resultat no s’ha acreditat, en el cas, prou”, ha subratllat per després insistir que té “seriosos dubtes” que pugui afirmar-se que el dol dels acusats reuneix les característiques del dol típic del delicte d’estafa.

23/12/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT