Illes Balears
X
Fotografies inèdites del barri xinès de Palma en els anys cinquanta, a la retrospectiva de Christer Strömholm
El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany presenta el treball del fotògraf suec que desafià estereotips i convencionalismes
12/06/2025
Les amigues transsexuals de la Place Blanche de París, els infants de l’Espanya de la postguerra, els grans artistes com Le Corbusier o Duchamp o els marines i les prostitutes del barri xinès de Palma. Tot, sota la particular mirada del fotògraf suec Christer Strömholm. El seu fill, també fotògraf, Joakim Strömholm, ens dona alguna clau per entendre l’obra de son pare: «Cal mirar-la amb la mentalitat oberta, les obres són fantàstiques però complexes. Totes, d’alguna manera, fan referència a la seva pròpia vida», ens explica.
El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany reuneix els treballs d’Stromhölm en una àmplia retrospectiva que s’inaugura avui capvespre i que es podrà visitar fins a finals d’agost. Estelle af Malmorg n’és la comissària: «Strömholm deia que un fotògraf no podia treballar des de fora, com un simple observador. Havia d’implicar-se, retratar allò que l’envoltava», diu af Malmorg. Tot i això, la seva voluntat no era documental o social, sinó que partia de la intuïció.
La vida d’Strömholm va basar-se en una frenètica activitat viatgera i una Leica. Sense formació fotogràfica, però sí artística, s’entregà amb passió a una activitat que li permetia expressar millor el que volia.
Va entrar en contacte amb la Guerra Civil espanyola a través de coneguts suecs que vivien al sud de França. Diuen que feia de correu, amb el seu passaport suec, facilitant documentació als republicans espanyols. Va combatre contra els russos a la Guerra d’Hivern, però també contra els alemanys a la Segona Guerra Mundial. «No tenia un posicionament ideològic, polític, lluitava contra les injustícies. I també tenia un esperit aventurer, d’estar allà on passaven coses», comenta la comissària.
Va tornar a Espanya en els anys cinquanta com a guia turístic amb aturades a Barcelona, València o Palma.
Una ocasió que no va desaprofitar per viure (i retratar) la vida nocturna de ciutat. L’exposició mostra unes quaranta fotografies, la majoria inèdites, dels marines i les prostitutes al barri xinès: «Tot flueix, era un més… No els importava gens que els fotografiàs», indica el seu fill.
I de Palma a París, on va fer la sèrie de retrats més coneguda: les transsexuals de la Place Blanche. «Es va mudar allà i es va fer amic d’un grup de dones transsexuals. Ho passaven molt malament, moltes havien d’exercir la prostitució… Ell les seguia pertot amb la Leica. Són imatges molt íntimes, de molta confiança» diu af Malmorg.
«Cada fotografia és un autoretrat», va dir Strömholm, i per això denominà la seva fotografia «documental subjectiva». Un ull inquiet que gosà desafiar convencions i estereotips.
12/06/2025
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
societat
Un iot de 64 metres d’eslora encalla a una seca des Pujols, a Formentera
La propietat creu que no té danys estructurals i la vol extreure amb maniobres d'arrossegament
economia
Fabricants de iots reclamen reformar el pont de la Salle de Maó i poder travessar-lo amb vaixells més grossos
Segons assenyalen, la infraestructura condiciona el creixement d'un sector amb demanda, diuen, d'aquestes embarcacions recreatives de grans dimensions
