Illes Balears
Les promocions previstes a Santa Maria i Llucmajor romanen aturades dos anys després que el Govern engegàs la iniciativa
09/11/2021
13
COHABITATGE: Modalitat d’accés a una llar que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne ni propietaris ni arrendadors, per un termini de temps ampli i un preu inferior al de mercat. Els cooperativistes comparteixen espais comuns i tot se sotmet a debat.
És la definció del també anomenat habitatge col·laboratiu. Nascut a Dinamarca a començaments del segle XX, és molt comú als països nòrdics i a Llatinoamèrica. A Espanya només suposa un 1 % de l’oferta i a les Balears els primers projectes públics han fracassat. El 2019, el Govern va iniciar els tràmits per cedir 5 solars, amb l’objectiu que es convertissin en futurs cohabitatges: els de Son Servera, Manacor i Vilafranca van quedar deserts, per manca d’interès dels ciutadans. En aquest cas, s’han reconvertit en pisos de lloguer social. A Santa Maria i Llucmajor sí que hi va haver persones engrescades. Es van constituir en les cooperatives necessàries, però es van trobar amb el topall dels bancs.
Cap de les 3 entitats d’estalvi ètic a les quals han acudit ha volgut finançar la construcció dels edificis. “Han trobat la proposta deficitària i a més ha vingut una pandèmia. A les Balears no hi ha tampoc el mateix teixit associatiu que a altres grans ciutats com Madrid i Barcelona“, ha explicat a IB3 Notícies l’arquitecte de l’Institut Balear d’Habitatge (IBAVI), Carles Oliver, fent referència al fet que a les Illes les cooperatives no tenen altra font de crèdit que els bancs.
Un cop de realitat que ha decebut els futurs cooperativistes, una quarantena entre Santa Maria i Llucmajor. “Fa mig any els vam enviar una carta per explicar-los que estàvem cercant alternatives, però no ens han contestat”, ha reconegut l’arquitecte de l’IBAVI.
LA BORDA, UN MIRALL ON INSPIRAR-SE
Els cooperativistes de La Borda, un estil de vida diferent
A Espanya, el primer edifici cooperativista que es va aixecar a una ciutat va ser La Borda, al barri barceloní de Sants, al 2014. Un dels membres i socis fundadors és Joan Miquel Gual, un mallorquí que fa més de 20 anys que viu a la Ciutat Comtal. Participant habitual de les manifestacions per un habitatge digne, va passar de les idees als fets. I amb un grup de persones va impulsar el projecte. La Borda és ara un edifici de 6 plantes, 28 pisos i 60 habitants, ell inclòs. Un espai que defineix com a comunitari, ecologista, anticapitalista i feminista.
Construït sobre un solar cedit per l’Ajuntament de Barcelona, cada membre va aportar una bestreta inicial de 18.500 euros, van cercar finançament a través de la Coop52, una entitat de serveis financers ètics i solidaris, també subvencions públiques, privades… Quan ho van tenir tot fermat, van començar a dissenyar les cases, els espais comuns… I van construir pisos petits, una sala polivalent, bugaderia col·lectiva, una habitació per convidats, 3 terrasses comunes.
A La Borda, tot el que es fa es debat. S’organitzen a través de 5 comissions i una reunió mensual on es decideixen les qüestions més importants. I no hi sol haver conflictes, afirma Joan Miquel, perquè “es prioritza sempre l’interès comú per sobre de l’individual”. El balanç, diu, és positiu. “Viure a Barcelona per 485 euros mensuals és un luxe”. Però, al marge dels doblers, Joan Miquel insisteix que triar aquest model d’habitatge és un estil de vida. “Aquí hi ha un caliu que ja no existeix a les ciutats. Tots ens coneixem i tenim cura dels nostres grans i dels infants. Des que vam venir, han nascut a l’edifici 6 criatures. Si un dia un pare o una mare no els pot cuidar, se’ls queda un veïnat o va a una de les sales comunes on sempre hi ha activitats col·lectives”, explica.
A la pregunta de si creu que aquest model és exportable a les Balears, dubta. “Aquest estiu he vingut… I he comprovat que els interessos especulatius, sobretot d’estrangers, han augmentat. Als grans capitals internacionals no els interessa l’habitatge cooperatiu”, afirma contundent.
09/11/2021
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
Els bombers del parc d'Inca s'han desplaçat al lloc dels fets per sufocar les flames
