“Gairebé tot el que ens han contat d’Àfrica és mentida”, Guillem Balboa a la projecció del nou film de Carles Bover

‘Benín, el crepuscle dels infants esclau’ és el nou projecte del documentalista mallorquí guanyador d'un Goya que narra històries de la vulnerabilitat infantil que pateixen nins d'aquest país centreafricà

El documentalista Carles Bover i els representants de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya, Guillem Balboa i Fatoumata Outtara després de la projecció de ‘Benín, el crepuscle dels infants esclau’.

Cineciutat de Palma ha acollit aquesta setmana la projecció del documental ‘Benín, el crepuscle dels infants esclau’, per aquells que han contribuït a fer-lo possible a través d’una campanya de micro mecenatge que va recaptar 21.430 € amb l’aportació de 289 persones. També amb l’objectiu de sensibilitzar, amb el suport de l’Àrea de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Palma, sobre la precarietat infantil en un dels països més pobres d’Àfrica, on el 70 % de la població és menor d’edat i la mitjana d’anys és de 17. Es tracta del treball, amb coproducció d’IB3, del documentalista palmesà Carles Bover i el manxec Julio Pérez del Campo, que ja feren equip per ‘Gaza‘, guanyador del Goya a millor curtmetratge documental el 2019.

Aquesta darrera història vol explicar la dels infants de Benín que, lluny de viure una infantesa ‘normal’, anar a escola i jugar, no només la viuen fent feines tan dures com picar pedra en una explotació d’extracció de material d’obra, sinó que veuen perillar la seva integritat infantil i humana. “La venda d’infants s’ha convertit en una pràctica habitual al país. S’estima que prop de 40.000 nins i nines són venuts o “cedits” cada any. En alguns casos, acaben en mans de màfies i organitzacions que exploten la seva mà d’obra en les mines i camps de Nigèria, en el millor dels casos. Molts d’aquests infants són explotats sexualment i fins i tot existeix un gran mercat de comerç d’òrgans, utilitzats tant per a trasplantaments il·legals com per a rituals de la zona”, es llegeix a la sinopsi de presentació.

“Del matí al vespre guanyo entre un euro i mig i dos carregant capses de cebes fins a les botigues”, explica dins la pantalla de cine un infant que viu, literalment, al mercat amb la seva mare. Relata que dormen davant qualque tenda “estenent al terra uns cartons” per jeure-hi damunt. També, que hi ha lladres que els roben el guany de la jornada i, a vegades, “s’ajeuen amb tu”, en al·lusió a agressions sexuals com la que va viure una nina coneguda seva “a qui tres homes van violar al carrer”.

Més enllà d’un relat punyent i trasbalsador de consciències, la projecció del projecte que està girant per festivals i ja ha obtingut el premi Fugaz al millor curtmetratge documental a Pinto, a Madrid, va obrir el col·loqui posterior sobre la visió “occidentalitzada” de l’Àfrica amb la participació de Fatoumata Outtara, coordinadora de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya i de Guillem Balboa Buika, membre de l’entitat a Mallorca.

“Gairebé tot el que ens han contat d’Àfrica és mentida”, va dir Balboa en al·lusió a un discurs apercebut durant quatre cents anys de colonialisme i “neocolonialisme” perquè amb la independència dels estats africans, explicaren, no s’ha acabat el control i el sotmetiment a través d’altres vies que tenen els doblers i l’interès econòmic com activador principal. “Àfrica s’ha de desenvolupar per ella mateixa, si no torna a esclavitzar-se”, va afegir Outtara.

Així mateix, l’activista Buika va alabar la mirada de Bover a l’hora de filmar “Benín…”, tot reconeixent el seu escepticisme inicial perquè temia tornar a veure l’habitual “un blanc contant Àfrica”. Va dir però que el realitzador ha tingut l’honestedat de “qüestionar-se a si mateix sobre què i com estava filmant el que estava filmant”. Un extrem que l’autor mateix va reconèixer dient que constantment sentia la culpa de no poder exposar clarament els “dolents de la pel·lícula” més enllà de les víctimes. “Basta resseguir la cadena del producte”, va matisar Balboa en al·lusió als interessos comercials dels països rics sobre els recursos naturals africans.

El títol del col·loqui va ser ‘Blancor, racisme estructural i neocolonialisme al continent africà”. “Una dona gran,quan veu que es creuarà pel carrer amb un jove negre, prem més fort la cartera contra ella… No ens n’adonam, es fa inconscientment, com les dones que tenen interioritzada la desconfiança de no tornar soles a casa de nit per segons quins indrets de Ciutat”, van cloure els exponents.

Notícies relacionades >

Carles Bover guanya el premi Fugaz per ‘Hijos de África’, codirigit amb Julio Pérez

Carles Bover viatjarà a l’Àfrica per enregistrar el seu proper documental