X

Grècia perd Theodorakis, el seu autor més universal i versàtil

Amb la seva composició en 1964 de la banda sonora de "Zorba, el grec", de Michael Cacoyannis, Theodorakis va aconseguir portar la música popular grega al món sencer

02/09/2021

Grècia perd Theodorakis, el seu autor més universal i versàtil

6

Grècia ha perdut aquest dijous al compositor més universal, prolífic i versàtil del segle XX, Mikis Theodorakis, a 96 anys.

Després de diversos anys en què va fregar diverses vegades la mort, Theodorakis ha passat els seus darrers 10 dies a la seva casa, respirant assistit per oxigen, fins que aquest matí el seu cor s’ha aturat.

Theodorakis ha marcat la vida de tots els grecs, i no hi ha ciutadà en aquest país que no conegui la seva obra, bé sigui del gènere popular, el polític o el simfònic. Tots han deixat empremta i s’han escoltat a les cases al llarg de les darreres set dècades.

Les seves restes mortals descansaran a partir de la setmana pròxima a l’illa de Creta, que el va veure néixer, però en la qual va passar molt pocs anys, perquè ja en la seva més tendra infància es va convertir en nòmada. Primer per força major, perquè el seu pare era funcionari i havia de canviar de residència amb freqüència, i després per voluntat pròpia, per dedicar-se a la seva màxima passió, la música.

Amb la seva composició en 1964 de la banda sonora de “Zorba, el grec”, dirigida i muntada per Michael Cacoyannis, Theodorakis va aconseguir portar la música popular grega al món sencer.

A més de la seva col·laboració amb Cacoyannis, va compondre la música d’altres pel·lícules, com a “Z” i “Estat de setge” de Costa-Gavras o “Serpico” de l’estatunidenc Sydney Lumet.

Un altre dels seus grans llegats internacionals va ser la composició del “Cant General” del poeta xilè Pablo Neruda.

Va començar com a autodidacta, després d’enamorar-se de la novena simfonia de Beethoven, i ja amb 17 anys va escriure la seva primera obra, “Kassia”, abans que la seva passió per la llibertat i la justícia li portés a involucrar-se en política, amor que va pagar car.

La Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil grega (1946-49) i la Junta dels Coronels (1967-1974), la persecució i la tortura, li van allunyar repetidament de l’art, però van fructificar en el seu pensament, la qual cosa va quedar plasmat en nombroses de la seva obres musicals i literàries.

Encara que el seu cor era d’esquerres, no sols va ser diputat del comunista KKE, sinó que va arribar a ser ministre sense cartera i diputat de la conservadora Nova Democràcia.

Al contrari dels molts polítics que van anar canviant de bàndol al llarg de la seva vida, Theodorakis va arribar a guanyar-se el respecte de tots els partits, la qual cosa avui va quedar plasmat en el minut de silenci que li va dedicar el Parlament grec i en els missatges de condolença enviats per totes les forces, des de l’esquerra fins a la dreta.

El primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, sota el pare del qual, Konstantinos, va servir com a ministre sense cartera, va decretar dol nacional de tres dies per a honrar el seu llegat polític i humà.

“Els seus consells sempre han estat valuosos per a mi, especialment els relacionats amb la unitat del nostre poble i la superació de les línies divisòries. Crec que la millor manera d’honrar a aquest grec global serà que amb el nostre treball diari posem en pràctica aquest missatge seu”, va dir Mitsotakis.

Encara que el seu quefer musical es va detenir ja fa alguns anys, no vaig agafar la seva veu política. Durant la crisi econòmica, va participar en les manifestacions contra l’austeritat, arribant a inhalar els gasos lacrimògens amb els quals la policia reprimia habitualment les protestes.

No obstant això, els seus últims actes polítics van estar marcats per la controvèrsia, perquè es va acostar a les veus mes nacionalistes del país, en manifestar-se públicament contra un dels principals assoliments del Govern esquerrà d’Alexis Tsipras, la reconciliació amb Macedònia del Nord, a través de l’acord que va posar final a la disputa sobre el nom del país veí.

Tsipras era precisament un dels polítics que li demanaven consell. Avui es va acomiadar d’ell a través d’un missatge de Twitter: “Li va donar un nou significat a la llibertat, la cultura, l’art, la participació. Li diem adéu amb la certesa que el que deixa és inesborrable. En l’ànima del nostre poble, en la identitat de la nostra pàtria, en el patrimoni cultural de l’univers”, va escriure el líder de Syriza i ex primer ministre.

Els missatges sobre el seu magnífic llegat musical, que abasta més d’un miler d’obres, es van intercanviar al llarg del matí amb les lloances sobre el seu gran humanisme que, com han destacat unànimement artistes i polítics, deixa òrfena Grècia.

El que té de bo els déus és que són immortals.

02/09/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT