Illes Balears
L'erosió i la pujada del nivell de la mar són les principals amenaces conseqüència també de la contaminació i el canvi climàtic
23/07/2024
Fotografia de satèl·lit de l'any 2023 de la platja de Talamanca, a Eivissa, que es recull a l'IDEIB.
67El litoral de Balears, de mantenir-se l’actual tendència d’escalfament global, retrocedirà 20 centímetres a l’any, la qual cosa suposaria la desaparició de fins a 71 platges illenques a final de segle, que ja suma 25 zones més amenaçades de cara a 2030. Així es desprèn d’un document publicat aquest dimarts per Greenpeace, en el qual fa referència a un estudi del Centre Oceanogràfic de Balears. Greenpeace a ressalta que l’erosió i la pujada del nivell de la mar representen greus amenaces per al litoral de les Illes.
Per illes, això implicaria la pèrdua de 25 platges a Mallorca, 33 a Menorca, set a Eivissa i sis a Formentera, mentre que “bona part de les restants es veurien reduïdes a la meitat” a la fi de segle, segons l’estudi del Centre Oceanogràfic.
I una data més pròxima, al 2030, l’organització ecologista enumera en el document quines són ja les zones més amenaçades a Balears: a Formentera, el port de la Savina, platja de ses Illetes, platja de Llevant i Cas Saliners. A Eivissa, Talamanca, Sant Francesc de s’Estany, el port de Sant Antoni, Cala Gració, platja de sa Galera i Cala Salada. A Mallorca, Platja de Muro, Alcúdia, la reserva natural de s’Albufereta, sa Calobra, es Malgrat, el Passeig Marítim de Palma i les salines des Trenc. I a Menorca, Maó, Cala Llonga, sa Mesquida, el Parc Natural de s’Albufera des Grau, Fornells, Ciutadella, Cala Galdana i Biniancolla.
Evolució de platges com la de Muro i de Talamanca entre 1956 i 2023:
Greenpeace recorda en el seu document que la costa balear s’estén al llarg de 1.428 quilòmetres, “un espai que ha aconseguit escapar del model de ciment i formigó, excepte excepcions, de la Mediterrània peninsular, encara que resulta preocupant l’aglomeració turístic-residencial concentrada en localitzacions molt concretes on exerceix una pressió molt intensa sobre l’ecosistema”. Així, avisen que el 8,1 per cent de la costa illenca està degradada a causa de l’ocupació del sòl per superfícies artificials, habitatges i infraestructures associades.
Al·ludeixen també al model turístic “massificat i sense planificació” que es viu en l’Arxipèlag i aplaudeixen que estigui sent “fortament contestat per un ampli sector de la població, desesperada pels danys i inconvenients que presenta tenir ciutats com Palma al servei del turisme”. “Segons apunten tots els estudis, Palma, juntament amb Barcelona i Madrid, se situen en el cim de la turistificació”, sentencien des de l’organització, recordant que el preu de l’habitatge ha pujat un 158 per cent a Ciutat en la darrera dècada i criticant que el Govern, per part seva, “ha retrocedit a l’època del ‘tot s’hi val'”.
Sobre aquest tema, censuren alguna de les normatives aprovades per l’actual Executiu com el Decret de simplificació, incidint especialment en la legalització de construccions i aparcaments en sòl rústic de diferents municipis. “En alguns casos afecten sòl rústic protegit i zones arqueològiques, amnistiant als ajuntaments que infringeixen la seva pròpia ordenació urbanística”, censuren. D’aquesta manera, Greenpeace creu que s’està promovent “la destrucció territorial, l’especulació immobiliària i l’auge del negoci turístic i immobiliari especialment”, tenint també en compte l’eliminació de la Comissió de Medi Ambient de les Illes.
Els ecologistes esmenten també el cas de Palma, on sembla que “la mobilització ciutadana s’ha fet sentir” i l’Ajuntament ha anunciant mesures relacionades amb el límit al nombre de creuers o augmentar la inspecció d’habitatges turístics il·legals. “Però, contradictòriament, hi ha un projecte d’ampliació del port de Palma”, lamenten.
Per a finalitzar, l’organització avisa que el canvi climàtic i les activitats humanes estan tenint un “fort impacte” en les aigües de Balears, que presenten nivells “preocupantment baixos d’oxigen”. “Es tracta del pitjor punt de tota la mar Mediterrània a causa dels abocaments humans i el canvi climàtic”, recalquen, alhora que recorden que l’erosió i la pujada del nivell de la mar representen greus amenaces per al litoral balear.
23/07/2024
Es tracta de la sisena mort per accident de trànsit a Menorca enguany, el pitjor any de la darrera dècada
Va estar involucrat i va ser el principal sospitós de la desaparició de Toni Llabrés, propietari de la finca assaltada
L'Ajuntament acusa el propietari del local i els oganitzadors, la penya Rezaga2, d'alterar la convivència ciutadana i d'embrutar l'espai públic
Sense tenir carnet, circularen i anaren de festa amb el vehicle, que posteriorment abandonaren
