X

“Han destrossat el cementeri del poble on vaig néixer, perquè no volen que hi tornem mai més”

Un ciutadana de Bòsnia resident a Sóller, Marica Mihajlovic, denuncia els actes vandàlics a les creus i les làpides. Assegura que és una conseqüència de la guerra del 1992, que va provocar 100.000 morts

28/06/2021

“Han destrossat el cementeri del poble on vaig néixer, perquè no volen que hi tornem mai més”

El cementeri de Babice està abandonat d'ençà del 1992. Ara les creus i làpides han aparegut tomades o trencades.

12


Escolta la informació sencera a Ib3 Ràdio

Una ciutadana de Bòsnia resident a Sóller ha denunciat la destrossa del cementeri ortodox del seu poble d’origen. Marica Mihajlovic ha fet arribar a IB3 Ràdio les fotografies amb les làpides trencades i les creus tomades del cementeri del llogaret de Babice, al nord de Bòsnia i Herzegovina. Segons aquesta infermera, qui el 1992 arribà a les Balears amb la trentena de persones que varen ser acollides a causa de la guerra, “la destrossa del cementeri és una conseqüència del conflicte, quan fa gairebé trenta anys que va esclatar”.

El llogaret de Babice és avui un nucli abandonat. Fins als anys noranta estava habitat majoritàriament per serbis, en un entorn on hi predominaven els musulmans, també anomenats bosníacs. Durant el conflicte, el poble va ser incendiat, i a dia d’avui els seus antics habitants no hi han tornat. “Això que ha passat al cementeri de Babice em fa posar molt trista. Trenta anys després de la guerra, ningú del meu poble no hi ha tornat. No en queda res. La cases pràcticament no es veuen, només en queda un munt de runes. Això que han fet al cementeri és com si fos un missatge. No volen que hi tornem mai”, ha explicat Marica a l’Informatiu Matí d’Ib3 Ràdio.

La guerra de Bòsnia va provocar gairebé 100.000 morts i dos milions de desplaçats. “Un antic veïnat de Babice, que ara viu a Suïssa, fa un parell d’estius que va organitzar un grup de persones per arreglar el cementeri. Fa poc que hi ha tornat, i s’ha trobat amb la destrossa. Ho ha denunciat a les autoritats locals. Esperem que facin qualque cosa”, explica Marica.

“El cementeri del poble es va utilitzar fins que va esclatar la guerra. Mon pare i els meus tios i estan enterrats. El poble ja no existeix, però jo conserv el nom de Babice com a adreça del meu correu electrònic, perquè és el poble on vaig néixer”, comenta aquesta infermera, qui juntament amb la seva família, fa tres dècades que viuen a Sóller.

Es calcula que un 65 per cent de les persones que moriren a la guerra de Bòsnia eren bosnians musulmans o bosníacs. Un 25 per cent de les víctimes eren serbis. Un dels germans de Marica, i els seu fill adolescent, varen ser assassinats a l’inici del conflicte, l’abril del 1992. Marica i la seva família aconseguiren escapar de la guerra. Vengueren amb l’avió que, gràcies a la solidaritat sollerica, els anà a cercar a Budapest. Després d’obtenir l’asil, la majoria d’aquell grup de persones continuen vivint a les Illes Balears, on han nascut els seus fills i nets.


El testimoni de Marica Mihajlovic apareix a Vengueren de Bòsnia, capítol de la sèrie documental Zoom

28/06/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT