Identificades tres noves víctimes de les fosses del cementeri de Porreres: “Han trobat les restes del meu repadrí”

L'anàlisi genètica ha confirmat que són Miquel Pasqual Quetglas, Bartomeu Matas Alemany i Jordi Colom Estarellas

Les restes van ser localitzades el passat mes de febrer a la fossa número 11 del cementeri municipal, durant la segona intervenció duta a terme per l’equip tècnic de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, dins el Pla de Fosses 2018-2019.

Miquel Pasqual Quetglas, Bartomeu Matas Alemany i Jordi Colom Estarellas varen ser trets de la presó de Can Mir el 15 de gener del 1937 i assassinats després a la Creu de Porreres, just al costat del cementeri, segons informacions aportades per l’historiador Bartomeu Garí.

Al cementeri de Porreres el Govern ha impulsat diferents campanyes d’excavacions i exhumacions que han permès recuperar 114 víctimes de la repressió franquista. D’aquestes, 14 han estat identificades i retornades a les famílies. Fins ara s’han excavat 13 fosses al municipi.

QUI EREN MIQUEL PASQUAL, BARTOMEU MATAS I JORDI COLOM?

Miquel Pasqual Quetglas va néixer a Santa Maria del Camí i vivia a Alcúdia. «Li deien en Miquel de Mestre Jordi. Casat. Treballava el camp i mai no parà esment a les coses de la política», segons la informació recollida en el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà. La seva família conta com el 12 de setembre de 1936 uns falangistes el varen anar a cercar a una finca familiar i se’l varen endur a la presó de Can Mir. A principis de gener del 1937, quan la seva filla va anar a dur-li roba neta, li digueren que no tornàs més perquè «mai més tornaria a veure son pare». Va morir assassinat a la Creu de Porreres el gener de 1937, a l’edat de 50 anys.

Bartomeu Matas i Alemany va néixer a Esporles. Tenia 33 anys i era casat. Mestre d’escola, va exercir primer a Berrós Jussà (Lleida), després en el pòsit de pescadors d’Alcúdia i finalment a Sineu, on va ser detingut el 6 d’agost de 1936, essent empresonat primer en el vapor Jaume I i posteriorment a Can Mir. Segons recull el Diccionari Vermell, «empresonat a Can Mir, una tarda, mentre jugava a cartes amb un grup de companys, va sentir pronunciar el seu nom pels altaveus. Tots els jugadors romangueren amb l’alè tallat i ell no es va immutar gaire, tanmateix. S’aixecà lentament i els va dir: “Seguiu. Avui m’ha tocat a mi”. Va estrènyer la mà amb força als presoners que coneixia. “Avui m’ha tocat a mi”». Ara es pot afirmar que Bartomeu Matas va ser víctima d’una treta amb 15 persones més. Tots varen ser conduïts a Porreres, on els assassinaren.

Jordi Colom i Estarellas era natural de Selva. Era casat i d’ofici, foraviler. Tenia un fill i tres filles. Durant les festes de Sant Llorenç de Selva se l’endugueren presoner uns falangistes a Sant Domingo (Inca). Més endavant seria traslladat a la presó de Can Mir, i al gener de 1937 seria assassinat a la Creu de Porreres.