Ferits dos turistes en caure’ls damunt part d’una escultura
S'ha desferrat de la base mentre s'hi feien una foto

De moment la solució més ràpida seria carregar directament amb camions cisterna
Tot i l’elevat cost, és una de les solucions que s’estudien per aprofitar més bé aquest recurs i evitar que l’aigua que surt de les depuradores, prèviament tractada, no acabi a la mar. Actualment se n’hi aboca entre un 50 i un 60%.
El tercer cicle de planificació hidrològica de les Illes Balears (2022-2027) planteja que l’ordenació urbanística prevegi l’ús d’aigües regenerades i planificar una xarxa independent per a la seva distribució. Afegeix a més, que en un futur pròxim s’obligui els nous projectes d’urbanització a implantar aquesta tercera xarxa independent per a la distribució d’aigua regenerada destinada a regar o netejar zones comunes.
El més viable, de moment, és carregar directament amb camions cisterna l’aigua regenerada de les depuradores municipals degudament tractada amb un sistema addicional. Artà i Capdepera en són els primers interessats.
A part de la reutilització per usos urbans i agrícoles, també hi ha una estratègia per ús ambiental de l’aigua regenerada, potenciant les llacunes artificials al costat de les depuradores. Actualment, n’hi ha 28 a les Balears. 22 a Mallorca, 4 a Menorca i 2 a Eivissa. I s’estudia la viabilitat d’implantar-ne 7 més a Canyamel, Capdepera, Cala d’Or, Son Servera, Cales de Mallorca, Portocolom i Cala Ferrera.
Des del 2015 s’ha apostat per millorar el funcionament i l’optimització de les EDAR, ja que possibilita amb més mesura la reutilització de l’aigua regenerada per qualsevol dels usos. L’objectiu és millorar l’optimització del recurs i deixar de tudar aigua potable per moltes feines diàries com la neteja viària o el reg de jardins particulars.
S'ha desferrat de la base mentre s'hi feien una foto