espanya

El Govern de Sánchez aprova els indults als líders del procés

L'oposició ho considera "cop a la democràcia", mentre que els independentistes els consideren insuficients i demanen l'amnistia

Declaració institucional de Pedro Sánchez després de l'aprovació dels indults al Consell de Ministres.


Després de mesos de debat en l’opinió pública, el Govern de Pedro Sánchez ha aprovat aquest dimarts els indults als líders del Procés entre crítiques de l’oposició, que els veuen un “cop a la democràcia” mentre que els independentistes els consideren insuficients i demanen l’amnistia.

El president del Govern ha considerat que l’indult és “una figura necessària en determinats moments” que no qüestiona ni revoca la sentència ferma condemnatòria, sinó que es tracta d’un altre pla que correspon a l’Executiu. “Hi ha raons d’utilitat pública que aconsellen concedir els indults (als líders del Procés). Són indults parcials, però es mantenen totes les condemnes per inhabilitació. Hi ha condicionalitats, com no delinquir durant un temps determinat”, ha dit Sánchez en una declaració institucional després de l’aprovació d’aquest punt al Consell de Ministres.

D’aquesta manera, la mesura de gràcia també serà reversible, de manera que s’anul·laria si l’indultat torna a cometre un delicte en el temps que es determini.

A més la decisió del Consell de Ministres no tanca definitivament aquest capítol, sinó que obrirà nous interrogants sobre la seva execució i, especialment, el recorregut dels més que previsibles recursos que haurà d’analitzar el Tribunal Suprem, que tendrà la darrera paraula.

Armengol, a favor dels indults als líders del Procés: “Cal avançar cap a la concòrdia”

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha defensat aquest dimarts els indults als líders independentistes catalans condemnats pel “procés”, perquè “cal avançar cap a la concòrdia”.

En una entrevista en la Cadena Ser, la líder socialista balear ha donat suport a la decisió de Pedro Sánchez sense “pensar en els costos electorals” i ha sostingut que, malgrat que hi ha “opinions diferents” dins del partit, “el PSOE està molt cohesionat”.

“Portem molt temps en la confrontació. Jo crec que la majoria de la ciutadania entendrà que no podem seguir així”, ha assegurat Armengol, que considera que “per a arribar a acords cal ser extremadament generós”.

“Si vam ser capaços de buscar la pau per al País Basc i aconseguir-la, serem capaces de fer-ho també a Catalunya (…) i fer-ho amb política, consens i diàleg”, ha defensat la presidenta de Balears.

Indults a polítics: d’un exministre a un expresident autonòmic

Encara que la majoria dels indults passen desapercebuts, molts han tingut nom propi per la repercussió social de la mesura adoptada pel Govern i pel pes polític del condemnat, des d’un exministre de l’Interior a un expresident autonòmic.

Mesures de gràcia concedides a polítics condemnats per diferents causes, des dels GAL a corrupció que també van despertar polèmica, encara que no la polseguera política que han aixecat els indults als presos pel procés que aquest dimarts aprovarà el Consell de Ministres.

Va ser l’Executiu de José María Aznar el que va aprovar en 1998 els indults per a l’exministre José Barrionuevo i l’ex secretari d’Estat de Seguretat Rafael Vera, membres del govern de Felipe González i condemnats a deu anys de presó per la seva implicació en la guerra bruta contra ETA, en concret, pel segrest de Segundo Marey pels GAL.

La Fiscalia es va oposar davant la falta de penediment i en considerar que no eren “de justícia”, però el Tribunal Suprem va informar a favor d’un indult parcial que va ser la fórmula que va acordar finalment el Govern, reduint les seves condemnes a un terç.

Barrionuevo va ser el primer exministre de la democràcia que entrava a la presó i anys abans Juan Hormaechea havia fet també història en convertir-se en el primer president autonòmic condemnat per la justícia.

L’expresident càntabre va ser condemnat en 1994 a sis anys de presó i catorze d’inhabilitació per prevaricació i malversació de fons públics, però l’últim Govern de Felipe González li va concedir un indult parcial de la pena de presó. Aquella condemna va acabar sent anul·lada pel Constitucional, però no va ser l’única a la qual va fer front Hormaechea al llarg de la seva vida.

L’indult també ha beneficiat a alcaldes, com Jesús Gil. En 1994 el Govern va concedir la mesura de gràcia al primer edil de Marbella després d’una condemna de dos mesos d’arrest i suspensió de càrrec públic per un delicte d’estafa.

Gil, que va tenir una llarga trajectòria en els tribunals per la seva gestió a Marbella i al capdavant l’Atlètic de Madrid, ja havia estat indultat anys abans pel general Franco, previ pagament de 400 milions de pessetes, quan va ser condemnat per imprudència temerària, arran de l’enfonsament del restaurant de la urbanització Los Angeles de Sant Rafael, on van morir 58 persones.

Entre els indults a polítics, està també el que es va concedir en 2000 a l’exdiputat socialista Carlos Navarro, al costat de Luis Oliveró i Alberto Flores, tres dels condemnats pel cas Filesa, de finançament irregular del PSOE.

Les seves penes de presó, d’entre deu i onze anys per delictes de falsedat continuada en document mercantil, delicte fiscal i delicte contra la Hisenda Pública, van ser rebaixades a la meitat.

En 2012, el Consell de Ministres va substituir per sengles multes les penes de presó imposades a l’ex secretari general del Departament de Treball de la Generalitat Josep Maria Servitje i a Víctor Manuel Lorenzo Acuña, empresari d’UDC i ex encunyat del dirigent Josep Sánchez Llibre.

Havien estat condemnats per desviar fons del Departament de Treball, en el conegut com a “cas Treball”.

Des de llavors els indults per a condemnats per casos de corrupció han pràcticament desaparegut.

Segons les dades recopilades per la Fundació Civio, des de 1996 s’han concedit 227 indults a condemnats per corrupció, la majoria per delictes de prevaricació i malversació: 139 durant els governs de José María Aznar; 62 amb José Luis Rodríguez Zapatero; i 16 amb Mariano Rajoy. L’últim va ser aprovat en 2017.

Entre els indults a polítics que no han prosperat està, per exemple, el sol·licitat per l’expresident balear Jaume Matas després de la seva primera condemna, per tràfic d’influències. El Suprem va rebaixar la pena inicial de sis anys de presó a nou mesos i un dia en 2013 i en 2014 el Govern li va denegar l’indult.

L’Executiu també va rebutjar en 2014 l’indult per al exalcalde de Marbella Julián Muñoz pel cas Minutes, en el qual va ser condemnat a set anys de presó i deu inhabilitació absoluta per malversació de cabals públics i a vuit anys i mig d’inhabilitació especial per un delicte continuat de prevaricació.

Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, també va veure en 2014 com el Govern li denegava l’indult després de ser condemnat a quatre anys de presó per defraudar a Hisenda.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Reactivat el Cumbre Vieja després d’hores d’inactivitat

La llengua de lava es troba a uns 1.000 metres en línia recta de la mar

Una de les colades de La Palma s’accelera i entra amb força a Todoque

A darrera hora de l'horabaixa s'ha intensificat una de les colades

La botellada esclata a algunes ciutats d’Espanya

Fins i tot, hi ha hagut ferits per arma blanca a Madrid

La macrobotellada de Barcelona acaba amb 43 ferits i una vintena de detinguts

La batlessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat a Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra que preparin un dispositiu policial de...