Illes Balears
Alguns casos s'han hagut de derivar a les plantes de pediatria perquè les de psiquiatria estaven completes
12/01/2022
Imatge d'arxiu.
12Els ingressos hospitalaris de nins i joves per problemes de salut mental han augmentat un 60% a Balears durant l’any passat 2021, una xifra “escandalosa” segons el coordinador autonòmic de Salut Mental de Balears, Oriol Lafau.
Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, que se celebra aquest dijous, Lafau ha assegurat a Europa Press que les criatures són els que “més han sofert” a nivell mental per la pandèmia. De fet, ha subratllat que, en algunes ocasions, els ingressos s’havien de derivar a les plantes de pediatria perquè les de psiquiatria estaven completes.
Els ingressos en nins i joves a Balears comprenen edats que parteixen des dels 7 fins als 18 anys. La majoria correspon a casos neurobiològics –com per exemple, autisme– i en els adolescents destaquen les temptatives autolítiques juntament amb trastorns de conducta alimentària. Aquestes últimes han crescut un 20% el 2021.
L’onada de salut mental derivada de la pandèmia ha tingut repercussió en les consultes mèdiques de Balears. De fet, les Illes han registrat “xifres històriques” en augmentar un 16% el 2021. Quant a la depressió i ansietat, actualment hi ha 17.000 persones més a les Illes que estan prenent antidepressius de les quals hi havia el 2019 i 2020.
Quant al nombre de persones diagnosticades amb depressió a Balears, actualment hi ha 30.000 individus més que el 2019 o 2020. El 90% d’aquesta pujada ha recaigut sobre Atenció Primària, Pediatria i Salut Mental Comunitària.
Lafau ha destacat una xifra positiva i és el descens de suïcidis a Balears el 2020 d’un 10,3% respecte al 2019. Així, a la resta de comunitats aquesta xifra ha pujat, menys a les Illes.
El coordinador autonòmic de Salut Mental ha atribuït aquest descens a la posada en marxa a Balears dels equips de prevenció i atenció dels suïcidis, presents en totes les àrees tant infantojuvenils com adults. “Es tracta d’atendre el més ràpid possible i de manera intensiva durant sis mesos a qualsevol persona que arriba a Urgències per un intent de suïcidi”, ha explicat.
Aquesta ha estat una de les mesures de l’IbSalut per a afrontar l’augment de malalties mentals agreujades per la pandèmia. A més, planeja diferents estratègies amb recursos humans per a la contractació de més psicòlegs i altres professionals. L’objectiu és reduir la llista d’espera, que ha passat de 41 dies a tres mesos. “És molt de temps per a la salut mental. Per això, estem gestionant les agendes”, ha dit Oriol Lafau.
De fet, ell mateix ha defensat la “idea importantíssima” d’incloure la figura del psicòleg a l’Atenció Primària. Madrid, Astúries i Catalunya són les úniques comunitats que compten amb aquest servei públic, en el qual Lafau ha insistit per a “no saturar l’Atenció Primària”. Per això, ha apostat per iniciar aquest projecte a Balears en 2022.
De fet, les Illes compten amb 70 psicòlegs clínics en els serveis de salut públics, mentre que tenen 110 psiquiatres. “Estem a l’inrevés que a Europa, on els psicòlegs dobleguen als psiquiatres”, ha dit.
SENYALS D’ALERTA
Qui està prop d’una persona amb depressió és qui pot ajudar o prevenir. Aquesta és la principal idea que ha traslladat el coordinador autonòmic de Salut Mental, qui ha subratllat que “la salut mental és de tots”.
Per això, “tots hem d’estar atents a possibles símptomes” com a problemes en l’estat d’ànim, major tristesa, sortir menys al carrer o no tenir ganes de fer coses amb els altres.
Davant això, el primer és acudir a Atenció Primària perquè el metge de capçalera realitzi un diagnòstic i proposi un primer tractament davant quadres de malestar emocional. Si és més greu, perquè hi hagi idees de mort, s’ha d’anar als serveis d’urgències dels centres hospitalaris.
L’altra pandèmia que ve: més d’ansiolítics i més d’antidepressius
12/01/2022
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
