Ingressos milionaris per a l’oci nocturn d’Eivissa aquest 2026

Baixa la venda d'entrades però esperen equipar els 160 milions d'euros en facturació

55

L’oci nocturn d’Eivissa trenca els esquemes econòmics a les Balears. Enguany esperen igualar o superar en un 2% la facturació de l’any passat en venda d’entrades, xifrada en 160 milions d’euros. Accedir a un club eivissenc costa el doble que fa quatre anys. De fet, el preu mitjà de l’entrada a una discoteca d’Eivissa ha pujat de 41 a 80 euros. Les discoteques ingressen més diners i fan menys sessions: preus més alts amb estratègies més prèmium. El president de l’associació Ocio de Ibiza, José Luis Benítez, explica que els clubs estan amb “menys gent” que l’any passat, però els turistes estan fent una despesa més elevada.

En 2025, es van ingressar 160 milions d’euros en venda d’entrades, sense comptar consumicions, segons les dades recollides per l’IMS Electronic Music Business Report de 2025/26. Des del sector de l’oci nocturn d’Eivissa reconeixen que el comportament de l’oci nocturn d’Eivissa és diferent d’altres territoris. ” No podem comptar amb pujades de dos dígits com fèiem els darrers anys, tot tendeix a una baixada com s’està fent perquè no es pot continuar creixent” reflexiona Benítez.

El sector cerca diferenciar-se d’altres territoris que competeixen amb l’oci nocturn i atribueixen el seu èxit a l’especialització: “En molt pocs llocs del món, en una setmana, trobes vuit dels millors DJ del món.

Les discoteques no s’aturen de facturar. La discoteca Pacha, l’únic grup que ha publicat dades recentment, l’any 2025 va ingressar un 17% més que l’any anterior. Ara queda la recta final de la temporada 2026 i el sector espera molt bons resultats. Un sector que genera en l’actualitat més d’un terç de la riquesa de l’illa.

Un mort i cinc ferits en un accident de trànsit a Menorca

El sinistre ha tengut lloc a la carretera general entre Maó i Alaior

societat

Denuncien la construcció de més de 10.000 piscines a Mallorca entre 2015 i 2024, el 30% en sòl rústic

Terraferida manifesta que les de sòl rústic són les més preocupants perquè van acompanyades d'un gran consum d'aigua per la gespa que les sol envoltar

Palma, al capdavant del sensellarisme a les Illes Balears

Aquesta crida a la ciutadania —que mai no s'havia fet a Espanya i en la qual el Ministeri està interessat— és una iniciativa conjunta de la UIB i l'EAPN