Illes Balears
Els anys 20 d'aquest segle passaran a la història marcats per una pandèmia que ens han canviat la vida
15/03/2021
/EFE
10Els anys 20 d’aquest segle passaran a la història marcats per una pandèmia que ha obligat a canviar la nostra manera de viure, ha condemnat a la solitud als nostres majors, obligat als joves a alterar la seva forma d’oci, els seus estudis i atruncat el futur laboral de molts treballadors.
La por al contagi d’un virus que ha causat a Espanya més de 70.000 morts ha obligat a modificar la manera de relacionar-nos, a acudir a eines digitals per a comunicar-nos amb els nostres sers estimats, però també per a treballar i estudiar i ha criminalitzat actes que abans eren tan quotidians com la celebració d’unes noces, un aniversari o una simple reunió d’amics.
La generació que sempre seria coneguda com la del ‘infants de la guerra’ serà també recordada ara com la dels ‘padrina de la pandèmia’. Ells són els que més han perdut. En vides, perquè molts s’han anat abans del que tocava, però també els que encara viuen i que no poden per menys que pensar que els han robat un any.
Un any sense besar als seus néts, sense abraçar als seus fills, sense jugar a les cartes amb els seus amics, sense sortir a passejar i xerrar amb els veïns, un any amb la por ficada en el cos i comptant el nombre de coneguts que han mort per culpa del coronavirus.
En la residències, els ancians han estat un any pràcticament enclaustrats, a penes sense rebre visites, sense sortides i obligats a constants quarantenes. Solos durant dies a les seves habitacions.
La mortalitat també s’ha encebat en el col·lectiu de majors de de 60 anys. Una edat a la qual molts pensen ja en la jubilació i a poder dedicar-se a tantes coses que no havien pogut fer fins llavors.
Les persones entre 60 i 80 anys havien pogut gaudir fins ara d’una vida social activa, alliberats de les obligacions del treball i de la cura de fills, era el moment de mirar per un mateix, de viatjar i desenvolupar les seves aficions i la pandèmia els ha confinat a les seves cases i, en alguns casos, els ha convertit en cuidadors dels seus néts, malgrat els riscos.
La suspensió de les classes en els col·legis ha fet que moltes famílies haguessin de recórrer als avis per a fer-se càrrec de la cura dels més petits i, una vegada més, igual que va passar en l’anterior crisi, han estat allí per a socórrer als seus fills.
La pèrdua d’ocupació, el tancament de negocis, els ERTO són unes altres de les conseqüències d’aquesta pandèmia que ha portat fins a les conegudes com a “cues de la fam” a persones que mai van imaginar que poguessin passar dificultats econòmiques.
Treballadors amb llocs consolidats, empreses i negocis d’èxit han hagut de tancar les portes o reinventar-se. Prop de 900.000 empleats es troben acollits a un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) i la desocupació supera els 4 milions de persones per primera vegada des de 2016.
I aquells que conserven el seu ús s’han vist arrossegats de la nit al dia al teletreball, les reunions virtuals, els despatxos improvisats i molts pares han hagut de fer autèntics malabars per a treballar amb els seus fills a casa.
Els joves i adolescents també han sofert una autèntica revolució. En una etapa de la vida en la qual les relacions socials són fonamentals, han hagut de tancar-se durant mesos amb els seus pares, seguir les classes ‘en línia’ i han vist frustrades les seves expectatives d’aconseguir una primera ocupació.
Se’ls ha criminalitzat pel seu comportament davant la pandèmia i han estat protagonistes de centenars d’imatges de festes sense màscares ni distància social, encara que també han donat exemple de responsabilitat i solidaritat.
Com ho va fer Pablo Alcalde, un jove de La Rioja de 16 anys i fill d’una empleada de neteja, que va mobilitzar a un grup d’amics a través de les xarxes socials per a organitzar-se i donar un exemple que no tots els adolescents són iguals, mentre netejaven les destrosses causades per joves radicals.
Un exemple d’adaptació han donat, en aquest cas, els més petits. Han après a viure amb la màscara posada, a rentar-se a consciència les mans i tirar-se gel hidroalcohòlic a cada pas, han reinventat els jocs sense contacte físic i s’han convertit en experts en viodecridades i classes en xarxa.
Amb la vida reduïda a la seva “bombolla” social, sense aniversari ni festes, amb trobades molt limitades amb avis i altra família, els nens han interioritzat la pandèmia en les seves vides i acatat com ningú les noves normes de convivència.
Mentrestant, en aquests mesos han arribat al món els bebès de la generació “pandemial”, els que van néixer en un paritori sense la presència dels seus pares i que per culpa de la màscara no van poder veure el somriure de les seves mares en agafar-los en braços per primera vegada.
Els que van trigar mesos a conèixer als seus avis, i que ja no van de braç en braç rebent els petons de tota la família. Serà amb sort la generació que no recordi què va ser això del coronavirus i de la pandèmia que va posar la vida de tots potes enlaire.
2020. L’any que ens canvia la vida
15/03/2021
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
Els bombers del parc d'Inca s'han desplaçat al lloc dels fets per sufocar les flames
La gala comença a les nou del vespre i la prèvia es podrà seguir a les vuit a través de YouTube
