X

Souad Aouragh, jove extutelada: “Jo he triat Medicina, però d’altres cauen en problemes de drogues”

Dues joves extutelades demanen ajut psicològic especialitzat per als menors que passen pels centres de l'IMAS

10/11/2021

Souad Aouragh, jove extutelada: “Jo he triat Medicina, però d’altres cauen en problemes de drogues”

176

“A ca meva hi havia uns conflictes per part de la meva mare, de maltractament i abús. Per jo era una cosa normal, perquè n’estava acostumada des de petita.” Són les paraules de Souad Aouragh, ella va venir a Mallorca amb la seva mare des del Sàhara quan tenia 2 anys.

No va ser fins als 9 anys que la varen matricular a l‘escola. Va ser després que un policia la ves al carrer i avisés els serveis socials. Només xerrava àrab i no sabia escriure. Va haver d’aprendre català i castellà. Va entrar al sistema de tutela de l’IMAS i li va costar molt confiar en els educadors. D’aquella època, Souad recorda que “vaig estar un any pràcticament sense xerrar amb ells. No tenia confiança en els adults perquè mai havia tengut una relació bona amb cap adult”.

La seva vida va canviar a tercer d’ESO quan va descobrir la biologia i la física i química. “Em vaig enamorar del cos humà”, assegura Souad, “m’encantava com funcionaven els processos fisiològics, l’anatomia”. I ara ja va pel tercer curs de Medicina. No ha estat gens fàcil, com ella mateixa diu “hem de pensar que no tenc ni mare ni pare, ni germans.” Ha hagut de tenir dues feines per estalviar doblers per pagar-se les despeses i per fer el MIR, d’aquí a uns anys.

L’any passat li diagnosticaren una depressió fruit de tots els esdeveniments que ha patit al llarg de la seva vida. Per això, demana que als centres de tutela sempre hi hagi psicòlegs especialitzats en joves que hagin tengut una infància complicada. “Jo he pogut veure que la meva salut mental no era sana, altres companys no n’han sabut, ara no estan estudiant, no fan feina. Ens demanam perquè hi ha tants de joves extutelats que no treballen, no es porten bé o cauen en problemes de drogues, una ajuda especialitzada ens ajudaria molt”.

Joana Miquela Adrover va entrar al primer centre d’acollida quan tenia 4 anys. I de manera intermitent hi va viure fins que va ser major d’edat. Tot i que té una germana mai va poder estar amb ella. “La meva gernana era cinc anys major i havia d’estar a un altre centre. Vaig passar una època en què em vaig sentir molt tota sola, no tenia ni els meus pares ni cap altre familiar”.

Va descobrir la seva vocació en la cuina. Ara, amb només 25 anys, ja fa feia a un dels restaurants amb més renom de Mallorca. Assegura que “avui dia estic bé, tenc un bon sou, visc bé i m’agrada allò que faig”. Diu, però, que tot el que sap serà per ensenyar-ho als seus fills, ja que vol formar una família. “Això m’ajudarà quan hagi de donar menjar als meus fills i quan celebrin els aniversaris i venguin els seus amics”, explica Joana Miquela. Això perquè vol trobar un lloc que, a la fi, pugui considerar la seva llar. “Ho serà quan firmi una hipoteca i pugui considerar una casa la meva llar. Allà hi criaré els meus fills. A dia d’avui encara no l’he trobat un lloc que sigui la meva llar”.

10/11/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT