Illes Balears
L'exambaixador d'Espanya a Rússia Eugeni Bregolat explica els greuges que aquest país té en relació amb Occident, que "ajuden a entendre els motius del conflicte, però que en cap cas no el justifiquen"
06/03/2022
Eugeni Bregolat va ser ambaixador d'Espanya a Rússia, des del 1992, mesos després que caigués la URSS, fins al 1997.
16🎙️ Escolta aquí l’entrevista a Eugeni Bregolat
En les seves darreres declaracions, Putin ha dit que considera les sancions econòmiques que Occident ha imposat a Rússia com una declaració de guerra. El diplomàtic català Eugeni Bregolat (la Seu d’Urgell, 1943) coneix bé Rússia, perquè va ser l’ambaixador d’Espanya a aquest país entre els anys 1992 i 1997. Per tant, ho va ser precisament quan feia pocs mesos que la URSS s’havia desmembrat. Segons Bregolat, Rússia arrossega un greuge i uns planys que venen d’enrere. “Això ajuda a entendre les accions que ara fa Putin, però en cap cas no justifiquen l’agressió que du a terme a Ucraïna”, ha dit el diplomàtic a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio.
-Vostè ha dit diverses vegades que Rússia s’ha sentit maltractada per part d’Occident d’ençà de l’acabament de la Segona Guerra Mundial. En quina part explica això el conflicte actua?
Allò primer que s’ha de dir és el que està passant no té justificació. Fossin els que fossin els greuges que Rússia o Putin poden considerar que tenen per coses que han passat, de cap manera no pot justificar aquest tipus d’agressió que ara veiem. Ara bé, intentar entendre mai no vol dir justificar. I a Rússia molta de gent considera que des de l’època de Gorbatxov, qui no va utilitzar la força a l’Europa oriental, i va deixar marxar els països de l’òrbita soviètica, hi ha aquest sentiment de malestar. I després, quan la mateixa Unió Soviètica es va ensorrar, tampoc no va utilitzar la força per evitar la disgregació. La reacció d’Occident va ser dir que a Rússia l’ajudaren econòmicament, quan hauria pogut ajudar a consolidar la democràcia. El cert, però, és que quan Rússia ho va deixar anar tot, sense utilitzar la força, li digueren que l’OTAN no s’ampliaria si es permetia la unificació d’Alemanya, i la integració de l’Alemanya unificada dins l’OTAN. I després hi havia que Gorbatxov també demanava allò de la ‘casa comuna europea’. Això volia dir “posem-nos tots a sota del mateix sostre, des del punt de vista de seguretat’. En un primer moment, l’OTAN va ser allò que s’anomena partnership for peace, és a dir, un partenariat per la pau, en què es volia integrar tots els països europeus, inclosa Rússia. Aleshores Rússia va tenir la seva relació i la seva delegació a l’OTAN. En un determinat moment, però, a partir de l’època de Clinton, es va dir que Rússia no podia entrar a l’OTAN, cosa que Rússia estava disposada a fer.
-Hi havia alguns indicis que fessin pensar que Rússia podia actuar d’aquesta manera?
-La persona que en aquests moment és el director de la CIA, William Burns, era l’ambaixador d’Estats Units a Rússia l’any 2013, quan a la cimera de Bucarest de l’OTAN donaren esperances a Ucraïna i a Geòrgia que un dia serien membres de l’organització. Aquell home, en aquell moment, va fer arribar al Departament d’Estat, quan Condoleezza Rice era secretària d’Estat, i el segon Bush n’era el president, un missatge. Els va dir que era una tremenda equivocació donar esperances a Ucraïna i Geòrgia d’entrar a l’OTAN, perquè russos de qualsevol color polític no ho acceptaran mai. I Kissinger [Henry Kissinger, secretari d’Estat dels EUA entre 1973 i 1977] ja ho va dir el 2014. Assegurà que la solució per a Ucraïna era que no entràs a l’OTAN, però que fos un país amb plena sobirania garantida.
-Quina pensa que és l’opinió majoritària de la ciutadania russa en relació amb el conflicte?
-A Rússia, l’opinió està dividida. Està clar, i aquests dies ho veiem als mitjans de comunicació, que a diverses ciutats russes hi ha gent que protesta, gent que està en desacord amb la guerra, amb el Putin i el seu règim. No sabem xifres exactes, però hi ha protestes significatives. I segur que a Rússia també hi ha molta de gent que pateix aquests greuges històrics, i que en aquests moment l’única informació que tenen aquestes persones és la que el règim els dona.
-Vos atreviu a fer un pronòstic d’allò que pot passar a partir d’ara?
-A veure, és veritat que les guerres comencen i mai no se sap quan acaben ni com acaben. Hi ha moltíssimes variables i moltíssims factors que hi intervenen. Es parla d’allò de la boira de la guerra, que ficats en una guerra la cosa agafa una dinàmica pròpia, i ni els mateixos bel·ligerants acaben de veure què és el que passa. Hi ha tota mena de contingències -a mi aquesta paraula m’agrada molt-, de fets inesperats, que van i passen, i fan canviar el curs de la història. Putin, jugant tan fort com ha jugat, i anant tan lluny com ha anat, n’ha d’aconseguir algun resultat positiu. Almenys ha d’obtenir els objectius polítics que busca. Fa uns dies, ell buscava una renúncia d’Ucraïna a no ser mai membre de l’OTAN. Si això se li hagués donat fa quinze dies, amb tota probabilitat no hi hauria hagut guerra. Ara, en aquets moments, ves a saber, amb tot el que està passant, si les seves pretensions sobre Ucraïna no són molt més grosses.
-Quina opinió en teniu, de la figura del president ucraïnès Volodímir Zelenski, qui fins fa poc era actor còmic, i que és d’origen jueu i rusòfon?
-Està resistint amb molt coratge. Si algú esperava que a les primeres de canvi es rendís, efectivament això no ha passat. I a darrere té una resistència molt important del poble d’Ucraïna, i que fa front a la situació amb molta decisió.
🎙️ Escolta aquí l’entrevista a Eugeni Bregolat
06/03/2022
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
Els populars neguen una negociació amb Vox en matèria lingüística per poder aprovar els pressupostos de 2025
