X
25

“Na Kira, amb 15 anys, i n’Ilan, amb 11 anys, es van suicidar a causa de l’assetjament escolar”

Els pares d'aquests dos infants asseguren que els centres educatius no activaren cap classe de protocol

02/02/2022

“Na Kira, amb 15 anys, i n’Ilan, amb 11 anys, es van suicidar a causa de l’assetjament escolar”

Na Kira, amb 15 anys, i n’Ilan, amb 11 anys, es van suïcidar, segons mantenen els seus pares, a causa de l’assetjament que patien a l’escola. Els dos casos es troben sota investigació policial i judicial.

Era el mes de maig quan, a Barcelona, la Kira no va poder sobreposar-se al pes del món i amb 15 anys es va llevar la vida. “Era una nina perfecta, molt bona, mai donava problemes, ajudava a tothom, i mai hauríem pensat això”, expliquen els seus pares María José i José Manuel a ‘El Replà‘, el magazín d’IB3 Ràdio del capvespre. “Nosaltres creim que el dia anterior al succés va passar alguna cosa o inclús aquell mateix dia”, conten. La Kira havia patit situacions d’assetjament en un passat. “S’havia convertit en una persona més tímida, insegura i encara que ella estava bé, si li tornava a succeir alguna cosa similar, requeia, per això pensem que aquells dies va passar alguna cosa forta”.

Aquestes sospites són indicis denunciats per a la seva família. “La Kira sempre ens contava tot el que li passava a l’escola, per això hem pogut denunciar totes les situacions d’assetjament al centre amb tots els detalls, menys aquest darrer cop que es veu que no va ser capaç de contar-ho”.

Ara per ara, els mossos d’esquadra investiguen el que va poder passar a partir de la denúncia posada per María José i José Manuel. Les principals queixes són cap a Educació i l’escola de la filla, ja que creuen que “no van posar les eines necessàries malgrat que existís un protocol de no assetjament aprovat recentment pel parlament de Catalunya”. “Quan l’escola va estar denunciada van decidir no aplicar cap protocol desemparant a la menor i dient que es tractava d’un cas aïllat”. En cas de no ser així, diu son pare, “la meva filla estaria aquí”.

N’Ilan en tenia només 11 anys quan es va llevar la vida. Els fets van succeir l’any 2019. Llavors la policia va concloure que “havia estat un accident”. Ara, tres anys després, la seva mare Laura ha decidit reobrir el cas i denunciar els fets apel·lant que el seu fill es va llevar la vida de manera voluntària “ningú li va ordenar”, diu. “Si analitzes la situació, no ha estat un accident, s’ha matat ell. Ell ha agafat un cinturó de l’armari, l’ha fermat a la barra de la cortina i s’ha penjat”, aconsegueix dir.

“El problema és que no hi havia cap prova escrita dins l’habitació que indiqués que havia estat un suïcidi, per això es va pensar que havia patinat mentre jugava i ho van catalogar d’accident”, explica la mare que ha hagut d’enterrar el seu propi fill, un infant encara. No obstant això, la mare assegura que ella sí que havia alertat al centre escolar de la situació amb la qual es trobava el seu fill. “A l’agenda de l’escola hi ha les meves notes advertint que els seus companys li pegaven i que per favor actuessin”. A més, assegura que el seu fill escrivia a les llibretes de classe coses com “no m’agrada que els meus companys em peguin, m’insultin i m’agafin dels cabells“.

L’escola: el primer filtre de l’assetjament escolar

Les dues famílies han trobat suport a l’associació No Al Acoso Escolar (NACE). La presidenta, Carmen Cabestany, ha explicat que “assetjament no és sinònim a suïcidi, però que hi pot acabar”. Des de la seva associació es dona suport a les famílies i les ajuden a gestionar el seu patiment “No es pot quantificar el que passen. Nosaltres som conscients perquè parlem amb ells”.

Cabestany defineix assetjament escolar com “un maltractament entre iguals, entre companys, repetit i reiterat en el temps amb una intenció de fer mal i on la víctima no es defensa per falta de suport, és a dir, hi ha abús de poders”.

Balears és de les poques comunitats autònomes que compta amb un protocol de no assetjament escolar, “el problema és que aplicar-ho està en mans de la direcció del centre i només ho solen fer si es veuen pressionats. Els centres no l’obrin per por d’embrutar la seva imatge i haver-se d’enfrontar a una possible sentència condemnatòria”, diu. Així mateix, assegura que molts docents no saben com actuar davant una situació així.

“El focus per trobar una solució passa en prevenir, educar als nins i formar als professors sobre aquest tema que és invisible”, apunta.

Actualment, les úniques dades respecte a l’assetjament escolar són del 2006 quan es va elaborar un Informe Cisneros i del Defensor del Poble molt detallat. “Les dades van establir que un de cada quatre nins pateix assetjament escolar, és a dir, un 25% aproximadament. Això equival al voltant de 2 milions de persones a Espanya sense tenir en compte el ciberassetjament”, assenyala Cabestany.

Quan s’ha de posar en marxa el protocol de no assetjament?

La directora de Convivèxit (Institut per a la Convivència i Èxit escolar), Aina Amengual, assenyala que des del moment que algú notifica al centre que hi pot haver un cas d’assetjament, aquest està obligat, per normativa, a activar les mesures del protocol. Si el centre no posa de la seva part, s’hauria d’acudir a la Conselleria d’Educació.

Aquesta entitat ajuda a les famílies i nins que pateixen, com ella explica “maltractament entre iguals, de manera intencionada i repetida en el temps amb un desequilibri de poder i una indefensió de la víctima”.

Diu que un 70% dels casos de notificació s’arreglen, i s’atura l’assetjament, “ja que el centre comença a vigilar a la víctima i li dona un suport intentant que hi hagi una cohesió de grup”. A més, molts de centres ja comencen a aplicar el sociograma CESC (Conductes i Experiències Socials a Classe). Es tracta d’una eina de suport a l’acció tutorial que permet, mitjançant un qüestionari, elaborar una radiografia grupal per extreure informació de les conductes que duen a terme els components de l’aula.

La figura del policia tutor o mediador

Una figura que participa en la prevenció i actuació de l’assetjament és la del policia tutor. Balears és una comunitat pionera en la posada en marxa d’aquesta figura. El coordinador del programa de policies tutors de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i d’Igualtat, Rafel Coves, explica que aquesta figura “és un recurs que forma part de cada ajuntament per ajudar als menors i famílies, sigui per assetjament, ajuda psicològica o drogues“.

Rafel ha exercit durant 10 anys aquesta funció i ara imparteix cursos de formació a futurs policies tutors i als centres escolars: “intentem que els nins ens vegin com un altre recurs al qual acudir si necessiten ajuda”, diu.

Una altra figura és la de mediador als centres escolars. L’institut IES Son Rullan de Palma disposa d’aquest servei voluntari duit a terme pels mateixos alumnes. L’orientadora del centre, Candi Enciso Figueroa, conta que fa temps que a l’institut s’elaboren programes de prevenció i hem notat una millora de casos“, tot i que això no vol dir que no hagin hagut de continuar aplicant el protocol de no assetjament en algunes ocasions. “Si un alumne pateix, hem d’intervenir tota duna per evitar prolongar aquest patiment i cercar una solució” i ser conscients que “no només hi ha maltractament físic, sinó també psicològic”.

Una alumna de 3r d’ESO del centre, Emma, es va oferir voluntària per ser mediadora. Ella parla amb nins que estan tots sols i juga amb ells a l’hora del berenar. “Quan dues persones tenen un conflicte, intent que entre elles puguin resoldre el problema abans de donar-ne part a la direcció”, explica.

02/02/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT