X

La Covid dinamita les possibilitats de tenir fills i emancipar-se dels joves

La majoria creu que les seves oportunitats laborals i econòmiques seran pitjors que les de generacions anteriors

11/03/2021

La Covid dinamita les possibilitats de tenir fills i emancipar-se dels joves

Imatge d'arxiu. /REUTERS

12

La pandèmia ha reduït el percentatge de joves que es planteja emancipar-se o tindre fills, la majoria creu que les seues oportunitats laborals i econòmiques seran pitjors que les de generacions anteriors, i un 32% diu que la crisi l’ha afectat nivell psicològic.

Així ho reflecteix l'”Informe Joventut a Espanya 2020″, presentat aquest dimecres i basat en les 6.467 enquestes realitzades per l’Institut de la Joventut (INJUVE) a joves d’entre 15 i 29 anys per a obtenir una radiografia de la situació i dissenyar polítiques públiques per a aquest col·lectiu.

En l’actualitat, hi ha 10.094.500 joves espanyols d’entre 15 i 29 anys. Des de mitjan 90 fins a 2020 aquest número s’ha reduït en quasi tres milions sent Espanya el segon país amb menys població jove, percentualment, de tota la UE.

D’acord amb l’estudi, la majoria dels enquestats, el 66,1% considera que, després de la pandèmia, les seues oportunitats laborals i econòmiques seran pitjors que les de les generacions precedents.

Des de la perspectiva reproductiva, es constata que la natalitat entre la joventut de 15 a 29 anys ha descendit significativament: el 2008 no tenien fills el 88,1% del total, mentre que en 2019 aquest percentatge ascendeix al 92,2%.

La COVID-19 ha afectat el desig reproductiu: s’ha incrementat tant el nombre de joves que no volen tindre fills (del 16,8% al 18%), com el dels quals només desitgen un descendent (del 12,8% al 15,1%).

Quant a l’emancipació, la reculada en l’edat d’eixida de casa dels progenitors no ha deixat d’eixamplar-se des de 2008: si en 2010 un 53,3% de joves d’entre 18 i 34 anys vivia encara amb els seus pares, en 2019 es troba en aquesta situació el 64,5%, 10 punts més.

Aquesta situació amenaça de agreujar-se amb la COVID-19: el desembre de 2019 un 48% de joves que encara viuen amb els seus pares es plantejaven deixar de fer-ho, però el juny de 2020 només ho fa el 32,8%.

Entre abans i després de la pandèmia ha caigut 15 punts percentuals el pensament d’emancipar-se, especialment entre els de menor edat.

Després del “gran confinament”, un 38,9% dels joves desocupats enquestats creu que és gens probable o poc probable trobar un treball en l’any vinent, el que suposa un augment de quasi 3 punts (2,8) respecte a la situació pre-COVID (36,1%).

Aquestes xifres revelen un alt grau d’inseguretat laboral entre la joventut, “acorralada per la temporalitat i l’ocupació a temps parcial i conscient de la seua vulnerabilitat enfront de la nova crisi.

De la mateixa manera, els efectes de la pandèmia han agreujat la desigualtat educativa entre la joventut que, en un 60%, entén que el seu aprofitament del curs acadèmic s’ha vist molt minvat; aconseguint un 11,2% els qui afirmen haver aprés menys de la meitat que en un any normal.

La meitat dels alumnes declara a més que la supervisió del professorat és millor en l’ensenyament presencial i quasi huit de cada 10 prefereix aqueix mètode a l'”en línia”.

Malgrat la freqüent criminalització dels joves, l’informe llança que són, en la seva majoria, responsables, solidaris, inconformistes, oberts, participatius i conscients de les desigualtats.

11/03/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT