Illes Balears
El Ministeri Públic indagava sobre la presumpta existència d'un compte bancari amb 10 milions d'euros a nom de l'excap d'Estat en el paradís fiscal
07/02/2022
El rei emèrit, Don Joan Carles I. /EP
L’esborrany de decret d’arxiu de la Fiscalia del Suprem, avançat aquest dilluns per la COPE, assenyala que no hi ha indicis contra el rei emèrit perquè mai va tenir condició de beneficiari i tan sols ha tingut activitat des de 2004. Referint-se a la presumpta fortuna del rei emèrit Joan Carles I a l’illa de Jersey assenyala que l’equip de fiscals, liderat pel cap d’Anticorrupció Alejandro Luzón, no ha trobat indicis “que permetin dirigir retret penal contra S.M.Sr. Joan Carles de Borbó i Borbó” i apunta que per tant “procedeix acordar l’arxivament de les diligències de recerca”.
Aquesta era una de les tres línies de recerca obertes en la Fiscalia del Suprem sobre la fortuna de l’emèrit, sent les altres dues les presumptes comissions il·legals per l’adjudicació de l’AVE a la Meca i el suposat ús de targetes ‘black’ sufragades per un empresari mexicà.
L’origen dels fons són aportacions dels anys 50 i 70 per a sostenir al llavors Príncep que es van sumar a altres ‘trust’ creats com a protecció en el cas que el monarca fos deposat per un cop inconstitucional.
Sobre la recerca de Jersey, el Ministeri Públic indagava sobre la presumpta existència d’un compte bancari amb 10 milions d’euros a nom de l’excap d’Estat a l’illa de Jersey, un paradís fiscal. “Des de 2004 a 2021, no existeix cap indici que permeti vincular The JRM 2004 TRUST amb S.M.D. Sr. Joan Carles de Borbó, ni en la seva gestió, ni en la capacitat de disposar dels fons; en cap moment ha tingut aquest la condició de beneficiari del trust ni consta que hagi percebut cap quantitat en els seus comptes”, diu l’esborrany en les seves conclusions.
Aquest document, que segons ha explicat COPE consta de 20 pàgines, encara ha de ser signat per Luzón, que dirigeix les recerques després de la defunció de l’anterior tinent fiscal del Suprem Juan Ignacio Campos. Després de la seva rúbrica també haurà de ser visat per Dolores Delgado, la fiscal general de l’Estat.
En les conclusions de l’esborrany, s’indica que aquesta The JRM 2004 Trust es va constituir amb fons procedents de la liquidació d’altres dos trust: Tartessus i Hereu, fundats en 1995 i 1997 respectivament i “dels quals va ser beneficiari el llavors Rei d’Espanya”. En aquest context, cal recordar que fins a la seva abdicació en 2014, Joan Carles I gaudia de la inviolabilitat recollida en la Constitució.
Actualment no existeix “documentació suporti disponible” sobre aquests dos trust, diu Luzón, i que “probablement mai es coneixerà amb total certesa l’origen dels fons amb què van ser creats”.
Apunten que, en tot cas, a partir del 19 de juny de 2014, data en la qual es va fer efectiva l’abdicació i va quedar sense efecte la inviolabilitat i irresponsabilitat de l’emèrit, “les disposicions de JRM 2004 Trust ho han estat en unes quanties que en cap cas aconseguirien la quota corresponent a un delicte contra la Hisenda Pública, encara que tals fons haguessin estat lliurats eventualment a un contribuent espanyol, una cosa de la qual no existeix cap constància”.
Així, ressalta en les conclusions que no concorren indicis que permetin dirigir retret penal contra l’emèrit i el fiscal cap Anticorrupció ressalta que per tant “procedeix acordar” l’arxivament de les diligències de recerca 44/2020.
Una altra de les recerques és la relativa als 80.000.000 d’euros que, segons la examant del rei emèrit, Corinna Larsen, s’haurien repartit entre diversos, inclòs el mateix Joan Carles I, per l’adjudicació en 2011 del projecte de l’AVE a la Meca a empreses espanyoles.
El Ministeri Públic va assumir al juny de 2020 aquestes perquisicions, derivades de les diligències prèvies que Anticorrupció va obrir al desembre de 2018 arran d’uns enregistraments incorporats a la peça 5 del denominat ‘cas Villarejo’ en l’Audiència Nacional. En concret, es tracta dels àudios gravats en 2015 pel comissari jubilat en una conversa amb l’empresari Juan Villalonga i Corinna Larsen.
En aquesta conversa, Larsen assegurava que el rei emèrit havia cobrat comissions per la negociació de l’adjudicació a una UTE espanyola de les obres de l’AVE a la Meca i assenyalava a la dona d’un difunt traficant d’armes com l’encarregada de repartir-les. El jutge del ‘cas Villarejo’ va començar a investiguar-ho així com els supòsits testaferros, però va tancar la recerca als dos mesos per falta de proves i la inviolabilitat de Joan Carles I i va enviar els documents relatius a la causa a Anticorrupció.
L’altre questió en aquestes diligències eren els possibles delictes derivats de l’ús per l’ex monarca de targetes bancàries amb fons opacs i que tindria origen en donacions realitzades per l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.
El Ministeri Fiscal va notificar a la defensa de l’emèrit al novembre de 2020 que existien diligències de recerca sobre l’ús d’aquestes targetes i apuntaven que anaven a tenir-lo en compte a l’hora de determinar la validesa de la declaració voluntària que va fer pública l’emèrit Joan Carles I davant l’autoritat tributària, en la qual va abonar un total de 678.393,72 euros pel deixat de pagar en impostos corresponents als exercicis 2016, 2017, 2018.
Aquesta primera declaració voluntària va arribar formalment a la Fiscalia del Tribunal del Suprem al desembre de 2020 a través dels perits d’Hisenda adscrits a l’equip que investiga les tres diligències obertes contra el qual fora cap de l’Estat fins a juny de 2014.
07/02/2022
Ambdós ajuntaments presentaran al·legacions contra el projecte per les males olors i el perill de contaminació que pot suposar
"Qui assumirà la despesa de dur-los a examen? I si suspèn, qui assumirà les taxes de trànsit?", lamenta Rafel Juan Duran, director d'una de les autoescoles afectades
Joves músics de les Balears es reuneixen per interpretar la cinquena simfonia de Mahler
El succés ha ocorregut aquesta passada matinada i la Guàrdia Civil n'investiga ara les causes
