La Guàrdia Civil ha tornat aquest dijous a registrar la seu central a Catalunya de l’empresa Unipost, de missatgeria i correu postal, a l’Hospitalet de Llobregat, on el setembre va intervenir més de 45.000 notificacions per constituir les meses electorals del referèndum de l’1-O.
Hi busca informació relacionada amb la participació d’Unipost en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre, com ara factures que acreditin pagaments de serveis relacionats amb aquella consulta suspesa pel Tribunal Constitucional.
Els agents hi han entrat cap a les 8.00 hores i han fet sortir els treballadors que ja hi eren. Amb la Guàrdia Civil només hi ha quedat el director de recursos humans.
A banda de la seu central d’Unipost, també s’han registrat la seu social, que és al centre de Barcelona, i el domicili particular del director general de l’empresa, Pablo Raventós, que ha estat detingut. La Guàrdia Civil no ha aclarit si es tracta d’una detenció només per assegurar el registre o en previsió que després passi a disposició del jutjat d’instrucció.
L’operació l’ha ordenada el titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que investiga, des de fa mesos, els preparatius del referèndum. Es dona la circumstància que les defenses van demanar la recusació del jutge, i l’Audiència de Barcelona està considerant aquesta petició, sobre la qual no s’ha pronunciat.
Unipost ja havia estat objecte, el 19 de setembre, de diversos registres, quan la Guàrdia Civil va presentar-se en diverses instal·lacions de l’empresa a Terrassa, Manresa, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.
Es dona la circumstància que Unipost, actualment, està en situació de concurs de creditors i té presentat un expedient de regulació d’ocupació per la totalitat de la seva plantilla.
Unipost va ser contractada per la Generalitat per fer enviaments de documentació relacionada amb el referèndum de l’1 d’octubre. Anteriorment també li havia fet encàrrecs similars relacionats amb el procés participatiu del 9 de novembre del 2014.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros