Illes Balears
Les anotacions meteorològiques dels faroners són un dels primers registres oficials del temps
05/10/2023
Javier Pérez és el darrer faroner que va viure a la Mola amb la missió de mantenir encès el llum que marca terra ferma als navegants. La seva passió l’ha duit a indagar sobre la vida dels que, com ell, la dedicaren als fars, però un i dos segles enrere. Llavors, explica al programa d’IB3 Televisió ‘Méteo’, algunes inclemències meteorològiques els deixaren empremta.
Els faroners tenien l’obligació d’anotar la informació meteorològica amb la documentació diària del far. A l’arxiu de l’Autoritat Portuària, s’hi troben aquests fitxers històrics. Els més antics daten de l’any 1861, i això fa que aquests siguin dels primers registres meteorològics de les Illes Balears emprats oficialment per l’Estat.
Conta Pérez que, per a l’Estat, era important tenir registrat tot el que passava als fars, però que, en cas de naufragi, “la informació meteorològica era molt important”: “Sempre que hi havia un naufragi, Capitania Marítima necessitava tenir certificat que realment hi havia hagut temporal aquell dia. I ho demanaven als faroners”.
De fet, la navegació pel freu és arriscada per les condicions que s’hi poden donar, i els faroners tenien l’obligació de rescatar els nàufrags sempre que no abandonassin el servei. Els faroners, diu, sempre estaven pendents de tempestes i llamps. L’orografia del puig de na Pòpia i la ubicació de l’illa afavoreixen la presència de tempestes.
Les condicions meteorològiques, a més de marcar la vida dels faroners, també varen ser clau per posar fi al llum del far de na Pòpia. La boira que sovint l’enrevoltava va fer que el 1910 apagàs el llum i donàs el testimoni als fars de Llebeig i Tramuntana.
05/10/2023
Afirmen que van presentar al·legacions, però que mai no els van respondre, mentre que l'Ajuntament assegura no haver-les rebut
Segons el Servei d'emergències 061, el menor caminava per la voravia quan un camió li hauria colpejat el cap amb el retrovisor
Aquesta cursa va ser una idea d'un grup d'amics del poble i ha acabat convertint-se en una de les cites més importants del municipi
30 estudiants de 15 països participen a l'estada lingüística de l'Institut Ramon Llull
