La llibertat de premsa i el temor a la premsa

El Dia Internacional de la Llibertat de Premsa se celebra amb el debat sobre la inviolabilitat del dret al secret professional i el de l'exercici del periodisme

Foto: Els periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre. /EUROPA PRESS | Vídeo: Pablo Peral.

 Les associacions de periodistes reivindiquen un periodisme lliure, plural i independent

“Tothom hauria de tenir dret a saber el que passa arreu del món”, “els periodistes han de filtrar la informació perquè si interfereixen una investigació policial poden perjudicar a tothom”, “no s’ha d’amagar res, la gent té dret a saber el que passa sense filtres”. Són les opinions d’Aina, Miquel i Carlota, tres estudiants de segon curs del Grau de Periodisme del Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez de Palma. Tots tres han participat dels actes de commemoració del Dia Internacional de la Llibertat de Premsa (CESAG). Una diada que servei per recordar que només en els primers quatre mesos d’enguany, han estat assassinats a tot el món una vintena de periodistes, la meitat que l’any passat per aquestes dates, segons l’ONG Campanya Emblema de Premsa. Així i tot, la situació continua essent molt greu a Mèxic i l’Afganistan, on s’han produït la meitat de les víctimes.

Vetos i secret professional

L’atemptat contra el dret a la vida i la llibertat és la vulneració més extrema del dret a la llibertat de premsa. Amb tot, ha de fer front a altres amenaces com els vetos a l’exercici lliure del periodisme o el qüestionament del dret al secret professional, drets que hi estan relacionats. En els darrers mesos, per exemple, s’ha qüestionat si el fet que VOX no vulgui que periodistes de determinats mitjans de comunicació informin sobre els seus actes no suposa vulnerar el dret d’accés a la informació i, de retruc, la llibertat de premsa. Ha passat a Palma, amb un fotògraf i un redactor de Diario de Mallorca que pretenien cobrir un acte de la formació de Santiago Abascal. El mateix redactor, curiosament, a qui, en el marc del cas judicial Cursach, la policia va requisar el mòbil. Se cercava saber qui li havia facilitat la informació que havia publicat després que ell es negàs a revelar la seva font. El diari va denunciar el jutge amb l’argument que s’havia atemptat contra el dret al secret professional.

La directora de Diario de Mallorca, Maria Ferrer, opina que els periodistes no han de tenir cap altre límit a l’hora d’informar que el de fer bé la seva feina com a periodistes. “Fer la feina contrastant les fonts de manera que la informació sigui el més objectiva, plural i rigorosa possible”, diu Ferrer.

Límits

En qualsevol cas, tant el de la clàusula de consciència com el del secret professional, tot i ser drets poderosos davant altres com el de l’honor, no són ilimitats. Sovint advocats, jutges i fiscals es queixen del perill que es generin judicis paral·lels que pugui perjudicar el dret a la presumpció d’inocència. Fins i tot, hi ha qui reconeix el gran temor que genera en els investigats el fet que es pugui perjudicar la seva imatge en aparèixer als mitjans de comunicació. En el cas Cursach, alguns advocats defensors han denunciat que s’hagi publicat a la premsa informació que els afectava abans que ells ho sapiguessin per la via oficial. O, encara més greu, que es fes abans que passàs el fet de què s’informa. “A vegades m’he temut d’una sentència per la premsa, que la dona per feta o com un rumor fundat, abans de tenir-ne coneixement pel procurador i a mi això no em pareix correcte”, assenyala Gabriel Garcies, advocat penalista i professor de Dret Penal que defensa, no obstant, l’obligació d’informar dels periodistes, i que ha patit aquesta situació.