La meitat dels joves menorquins mostra una actitud o bé directament “de rebuig”, o si més no “recel o desconfiança cap a la immigració i a la diversitat cultural”. Ho diu l’estudi sobre la ‘realitat de les persones migrades i de la interculturalitat a Menorca’, que deixa una altra dada per a la reflexió: el 50% dels migrants expressen haver patit o estat testimonis de situacions de discriminació.
L’estudi, finançat pel Fons Menorquí de Cooperació, ofereix dades preocupants. En un escenari canviant -Menorca ha passat del 6% de la població nascuda en un país estranger, a principis de la dècada del 2000, al 16%-, el treball apunta que un de cada quatre alumnes de tercer i quart d’ESO mostren una actitud clara de rebuig a la immigració. Un 25% considera encertada, per exemple, la detenció de les persones arribades en barca a Menorca l’estiu passat i deportar-les al seu país d’origen. Entre un 35 i un 45% més hi manifesta desconfiança. Només la meitat de l’alumnat enquestat hi mostra una actitud favorable.
D’altres dades de l’estudi indiquen que la meitat dels estrangers expressen haver patit o haver estat testimonis de situacions de discriminació, en especial a l’espai públic i a la feina. També s’hi confirma que una part important de la població estrangera resident conviu amb una situació de precarietat material. Un 20% ingressa menys de 5.000 euros i fins a un 52% menys de 10.000 euros a l’any. Els serveis d’orientació laboral només col·loquen una de cada deu persones, mentre que l’eficàcia del servei públic d’ocupació és irrellevant.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular