Ha mort un ciclista en un accident amb un autobús del TIB
L'autobús ha envestit un grup de ciclistes, per causes que s'investiguen, i deixa fins a set persones ferides de diversa consideració

Ciutats com Melbourne, París o Barcelona han transformat vies de cotxes en carrils bici o han eixemplat les voreres per facilitar el distanciament
El coronavirus ha evidenciat la manca d’espai públic per a vianants. Per evitar les aglomeracions, ciutats com Melbourne, París, Barcelona o Nova York han transformat vies de cotxes en carrils bici o han eixamplat les voreres per facilitar el distanciament social. Els experts consideren que la pandèmia és una bona oportunitat per reduir la presència de cotxes al carrer i repensar el model de mobilitat.
L’espai públic és fonamental per mantenir el distanciament físic i evitar el risc de contagi. Però el disseny i la fisonomia de les ciutats no sempre ens ho posen fàcil. És el cas, per exemple, de Palma. L’arquitecta urbanista i membre de l’associació Palma XXI, Maria Gómez, explica que fins el 80% de l’espai públic de Ciutat l’ocupen vehicles privats. “No tenim espai: les voreres de la major part dels carrers de l’Eixample fan entre 80 i 90 centímetres, això fa que ens anem esquivant entre persones”, apunta.
Gómez considera que el tancament de 14 quilòmetres de carrer al trànsit de cotxes a Palma és un bon principi però no és suficient. En aquest sentit, detalla que la iniciativa es concentra als barris del centre de la ciutat i afegeix que seria convenient que tots els barris tinguessin espai suficient per poder garantir la distància física de 2 metres.
I és que la pandèmia també planteja reptes per a la ciutat. Segons Gómez, la crisi del coronavirus ha posat en dubte els esquemes dels habitatges, especialment pel que fa a la seva superfície mínima i a la distribució de balcons o d’espais intermedis entre interior i exterior. La pandèmia, continua Gómez, també posa en crisi el propi espai públic. “Necessitem més espai públic i més divers: més espai per a la bicicleta, més espai per als vianants, més espai públic d’oci i de lleure”, assegura. L’arquitecta també considera que la pandèmia ha posat en dubte el model de mobilitat. “Des del moment en que necessitem més espai per a caminar, el cotxe ha de fer una passa enrera”, expressa.
I a tot això, hi ha un concepte clau: resiliència urbana, és a dir, la capcitat de prevenir o minimitzar l’impacte de riscos a les ciutats. Es basa, continua Gómez, en una gestió de la ciutat basada en la gestió de crisis (climàtica, sanitària) i cerca la congruència entre les diferents accions per caminar cap a un model conjunt, un treball transversal entre les diferents àrees de l’administració. I per això, diu, necessitam lideratges comuns.
L'autobús ha envestit un grup de ciclistes, per causes que s'investiguen, i deixa fins a set persones ferides de diversa consideració
El succés, segons la informació del SAMU, ha tengut lloc aquest dilluns matí
De moment, la pana no està afectant el sistema elèctric de les Balears
El conductor d'un dels cotxes implicats ha donat positiu en la prova d'alcoholèmia