Illes Balears
Platja de Palma ha destacat enguany per la seva educació ambiental
07/05/2019
Les banderes blaves reconeixen la qualitat mediambiental i de gestió dels espais. Enguany, aquest distintiu onejarà a 44 platges de les Illes Balears. El mateix nombre que l’any passat, però amb variacions. A Mallorca, mantenen les banderes que tenien a Felanitx i la Colònia de Sant Jordi. A Santanyí en guanyen una, a s’Amarador. També mantenen les banderes blaves a Palma, Calvià i Andratx. En canvi al nord de l’illa repeteixen municipis com Muro, Santa Margalida i Son Servera, però han perdut la bandera blava Cala Agulla, Canyamel, Cala Mesquida i la Font de sa Cala.
L’Ajuntament de Capdepera, que ha aconseguit per aquests espais una acreditació ISO, no ha volgut pagar per presentar les candidatures a l’entitat que atorga les banderes blaves.
Quant a Eivissa, enguany tenen les mateixes platges que l’any passat i dues més. Aconsegueixen banderes a Santa Eulària des Riu i al Port de Sant Miquel.
A Menorca, repeteixen les 5 platges que varen tenir banderes blaves l’any passat.
També 16 ports esportius de les Illes han vista reconeguda la tasca de gestió mediambiental.
24 banderes blaves perdudes a Espanya
Però l’estat espanyol ha perdut 24 banderes blaves a les seves platges fins a aconseguir un total de 566 insígnies, la qual cosa significa un 4% menys respecte a les 590 de l’any passat, encara que continua liderant sense interrupció el rànquing mundial des de 1987.
En roda de premsa, l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC), promotora de la iniciativa, ha difós la llista de banderes blaves per a enguany, que sumen un total de 669 (566 platges, 98 ports i 5 embarcacions sostenibles), la qual cosa implica que una de cada cinc platges lluirà aquest estiu la insígnia.
En aquesta ocasió la caiguda del distintiu a les platges és gairebé quatre vegades superior al del darrer descens, que es va registrar el 2017 quan es van perdre 7 banderes, en passar de 586 a 579. La baixada en l’edició d’enguany confirma “l’alt nivell d’exigència” per a aconseguir la insígnia, després que l’any passat s’obtingués “el màxim històric” de banderes blaves, segons els responsables de la iniciativa.
Aquesta temporada hi ha en total 28 banderes menys, que són 25 de platges i 3 de ports, encara que d’altra banda 7 platges estrenaran la insígnia blava, ha indicat el president d’ADEAC, José Ramón Sánchez Moro, qui ha estat especialment crític amb aquells quiosquets de platja que “no compleixen les ordenances que regeixen aquests espais públics”. El descens és “una estirada d’orelles” als qui no compleixen els requisits de sostenibilitat de les platges, que són “un espai públic, un ecosistema marítim i terrestre fràgil i escàs que hem d’aprendre a compartir i on conflueixen nombroses competències que hem de respectar”, ha afirmat Sánchez Moro.
La Comunitat Valenciana lidera el nombre de platges amb banderes blaves (135), seguida de Galícia (107), Catalunya (97), Andalusia (79), les Balears (44) i les Canàries (43). Els territoris que més perden són Andalusia (18), Canàries (7) i Catalunya (4), mentre que la que més guanya és la Comunitat Valenciana (3).
Les set platges que estrenen bandera blava enguany són: a Melilla (les platges de Galápagos i Sant Lorenzo); a Badajoz (en el pantà de Cheles); a La Gomera (platja de La Cueva); a Castelló (a Nules, Marines); a les Balears (a Santanyí, la platja de s’Amarador) i a Alacant (platja de l’Espigó, a Altea).
Respecte al nombre de ports, es manté pràcticament estable amb Catalunya al capdavant (23), Andalusia (17), les Balears (16), la Comunitat Valenciana (15), Galícia (12) i les Canàries (6).
Només el 12% de les platges amb bandera blava enguany són naturals, el 56% són totalment urbanes, el 30% semiurbanes i a penes el 2% restant platges fluvials. No obstant això, el 60% es troben pròximes a zones protegides, la qual cosa estimula el seu coneixement i comportaments adequats per a la seva conservació, segons ADEAC.
L’incompliment de la Llei de costes i de les directives d’aigua residuals urbanes, la qualitat de l’aigua no excel·lent o sense qualificar i les platges amb un resultat negatiu en les inspeccions durant l’estiu anterior són els principals motius de denegació d’aquestes distincions.
En 2019 han augmentat les platges sense bandera per incompliment de la Llei de costes, mentre que ha disminuït la xifra de les platges que no han obtingut aquest distintiu per incomplir el criteri sobre qualitat d’aigües de bany.
Enguany les platges d’Almeria, Mijas (Màlaga) i Sant Bartolomé de Tirajana (en Gran Canària) han destacat en socorrisme i primers auxilis; Chipiona (Cadis), Palma i Torredembarra (Tarragona), en educació ambiental; i Arnuero (Cantàbria), Chiclana (Cadis) i Lloret de Mar (Girona), com a inclusives.
Per al 81% dels municipis participants, una bandera blava suposa un incentiu per a obtenir millores socials o ambientals mentre que el 84% considera que les insígnies beneficien a l’economia local, segons ADEAC.
Segons la secretària d’Estat de Turisme, Isabel Oliver, present a la roda de premsa, el descens de banderes confirma que els municipis “no es poden adormir” una vegada que les aconsegueixen perquè el procés per a mantenir-les és molt rigorós i exigent
07/05/2019
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
